13 noviembre 2016

Por Albarracín y Calomarde



Otoño exuberante en la Sierra de Albarracín. La ubicación de La Posada de  Calomarde es fantástica para moverse por la zona a pie o en coche. En el  bar del pueblo -restaurante y alojamiento-  una pizarra, da la bienvenida a las "Almas Viajeras", tiene la sencillez de los bares únicos, punto de relación de sus gentes, bar "de toda la vida", conversaciones y cacahuetes sin televisión encendida (en los cinco días que estuvimos no la vi funcionar, ni nadie pidió que la enchufaran...) buena cerveza de barril y menú cuidado y variado, frutas, fotos, mapas y libros decorando un alojamiento cómodo y alegre. Guías de muchísimos países y unos cien libros de literatura de viajes hacen la delicia de los lectores a la vuelta de las caminatas... y dan la pista del recorrido de los viajes de la mallorquina que lo regenta, que en su gran mapamundi tiene gomets pegados por Escandinavia, por La Antártida, por Chiloé... tampoco hay televisión en esa salita biblioteca, sólo música... cortinas, lámparas y sofás te hacen sentirte en casa. Está muy bien pensado para ir en grupo, con proyecto de excursiones o simplemente a descansar, para convivir compartiendo comida y reflexiones. El resto ya lo ha invertido el Gobierno de Aragón potenciando el turismo en uno de los núcleos más deshabitados de Europa.Rutas de senderismo con indicaciones, pasarelas y infraestructura que nada envidian al Caminito del Rey de Málaga... Albarracin, más cuidado que nunca, nos recuerda, ahora con orgullo, aquello de "TERUEL, TAMBIÉN EXISTE". Y parece que a cada revuelta nos vamos a encontrar con nuestro admirado Labordeta y su mochila. Trago de vino en su recuerdo!.

30 junio 2016

Cervantes y EL QUIJOTE

Doble ración de postre con la actividad del Quijote en Casa Cantabria, poder volver a enseñar todos mis materiales en este 400 aniversario de la muerte de Cervantes, con los violines de Smerald Spahia y de Barbara Walus interpretando a Telemann con una sensibilidad de escalofrío, con la vida en verso del Quijote, con los versos a Dulcinea, los refranes de Sancho....las lecturas del público asistente... y la merienda de postre. ¡Todo un regalo!.

27 junio 2016

Fin de trabajo

Buen gusto de fin de actividades. Bombón de postre con las "HISTORIAS PARA CAMBIAR EL MUNDO" actividad convocada por la Red Mundial de Cuentacuentos.




23 junio 2016

MC no és sempre MASSA CRITICA de vegades és MISÈRIA CULTURAL

que altres.
No vull quedar-me tota sola amb el disgust o sigui que  vull compartir  la carta que he enviat als nostres representants municipals:



Bon dia, José Hila, Aligi Molina, Susanna Moll, Joan Ferrer, Neus Truyols, Miquel Perello:
He dubtat sobre qui havia de ser el destinatari directe de les meves paraules i he optat per enviar-vos-les a tots, perquè vos conec i perquè sé que ho llegireu amb atenció. Vull pensar  que algú de vosaltres es sentirà impressionat i fins i tot que algú contestarà. Tanmateix si sou un equip, tant és qui fa de porter. El cas és que vos han fet un GOL, ens han fet un gol, i tots hi hem perdut permetent que s’enderrocàs la casa on Falla va viure els anys 33 i 34 al  barri de Gènova.

Pot ser alguns de vosaltres no heu llegit “Manuel de Falla en la Isla” de Mossèn Juan  Maria Thomàs, tot i que no es pot tornar enrere, vos el recoman per augmentar la vostra mala consciència i qui sap si per contribuir en què alguna institució o entitat musical de la ciutat reconegui, algun dia,  el valor que va tenir la seva presència a la nostra terra. I no tant sols tengui una placa de carrer al Vivero.

Jo que he treballat amb il·lusió, el tema de l’apropament de figures musicals a un públic tristement apartat de l’àmbit cultural, que vaig preparar molts de materials per a celebrar l’Any Mozart i l’any Chopin per a biblioteques municipals i col·legis, per places i Casals de barri, ara plor com en Joan Moll i com alguns músics de la Simfònica, per no haver estat capaços de mobilitzar la ciutadania.

El despreci o simplement la ignorància. La inèrcia o simplement la desídia, El no prendre decisions és de vegades la més trista  i covard manera de decidir, només té l’avantatja de l’anonimat personal. La responsabilitat  és de tots  i jo ara em sent malament.

Si George Sand se’ns va fer antipàtica als illencs amb el llibre “Un hivern a Mallorca”, antipatia que jo vaig poder compensar amb la lectura de “L’aroma dels cedres” de Janer Manila (que també vos recoman sobretot als que el 2003 éreu molt joves), el llibre de “Manuel Falla en la Isla” es deliciós com un dolç de padrina. Ens descobreix no tan sols la prosa de JM Thomàs, que descriu amb poesia i nostàlgia la Mallorca d’un temps, ens decobreix la personalitat de Falla,  el gran músic que va dirigir La Capellà Clàssica de Mallorca, de la qual Joan Company diu va ser la millor que mai hem tengut… i ell, admetreu que  de corals en sap un munt, i de Falla i de J M Thomàs també, de fet ell va prologar una segona edició facsímil d’aquesta obra l’any 1996, editada per Sa Nostra (i que tampoc ha arribat a biblioteques de barri ni de la part forana...) i ens va descriure la profunda relació d’amistat entre els dos músics, basada en l’admiració, la confiança, el respecte i l’estimació mútua que es tingueren, també epistolarment, quan Falla va partir de la ínsula que l’havia captivat. Quines coses té el nostre clima que no ajuda a recuperar la salut dels músics convalescents! Crec que era un altre temps, sense comoditats, però amb menys misèria espiritual. Se completa aquesta edició amb una cronologia i una selecció de les cartes més interessants. Una joia.
És ben cert allò que diuen que no podem estimar el que no coneixem. Segurament la lectura comentada de “Manuel de Falla en la Isla” activaria ment i cor i impuslaria accions divulgadores. Així ho esper.

Nati de Grado


Nati de Grado