26 junio 2017

Combat poètic

Quina activitat tan preciosa a la Plaça de Son Gotleu, els poetes, en grups de tres recitant, i la gent votant amb cartolines de colors..... va quedar campió el meu preferit, el menorquí en Damià Rotger..... molta de gent, però no del barri..... els nins que es cansaven i molestaven, embrutaven amb els envasos del berenar i algún caco que mentre, em va birlar els llums de la meva bici, fermada (i ben fermada, no de bades el primer seient el me varen robar allà i també la bici bona, al poli de Son Gotleu amb càmara de vigilància i tot....)
El que em dol més és pensar que és algú  que segur ha escoltat el meu discurs als contacontes, donat que fa 25 anys que faig feina als col·legis públics de la barriada....
no avançam !!!!

23 junio 2017

Crònica del dia a dia

Ahir horabaixa me vaig aturar a nedar a la platja de l’Arenal a l’altura del balneari 12. En haver de partir, vaig passar per la dutxa, n’hi ha dues, magnífiques, amb una plataforma de fusta, junt al passeig.
Dos infants, nin i nina ambdós rossíssims i menors de 7 anys jugaven amb els polsadors de l’aigua pitjant contínuament.
En veure que jo esperava, varen passar a ocupar una dutxa i jo l’altra. Vaig aprofitar per dir-los, en anglès, que a Mallorca l’aigua és limitada … per la cara que feien,  no em varen entendre però vaig veure que rebien el meu retret i es varen retirar a una distància d’uns  6 metres,  a prop dels seus pares que des de la cafeteria no varen presenciar l’escena perquè hi havia una mampara lateral. Vigilaven que jo partís per tornar. Era qüestió d’orgull i vaig aguantar un quartet d’hora, ja que no vaig tenir la fortalesa d’intentar explicar-los per signes als adults responsables que ni tan sols vigilaven als seus infants…  Usuaris de la platja acudien a les dutxes, tothom gastava una dosi d’aigua i els nins quan es varen cansar, varen iniciar altres jocs. Llavors vaig partir.

Igual que enguany l’ajuntament de Palma ha posat grans pòsters als poliesportius “No malgastes el agua/No tudis l’aigua”…. ¿No es podria recordar a tota la ciutadania i visitants de les platges que l’aigua és un bé escàs i molt valuós? Amb rètols similars a “La dutxa és un regal, gaudeix però no abusis, o “Aprofita aquest regal amb moderació, som moltíssims els que ho agrairem ” o altres propostes.
Em deman  com és que per publicitat tenim tantes frases creatives i pel medi ambient tot és redueix a “prohibit tirar escombraries”.

Trista com estava per la situació viscuda i acalorada per l’espera,  vaig agafar la bici disposada a completar la meva hora de natació a Son Hugo, encara assabentada de què la piscina externa aquest estiu no funciona. En arribar a la porta hi havia un avís de l’activitat del 24 que ens deixa als usuaris fora d’ horari de bany degut als campionats. No vaig veure que dedins als laterals, dos avisos més informaven de què tampoc ahir (eren les 18h) la piscina estava disponible, o sigui que em vaig canviar i dutxar per accedir al recinte inútilment.

Tres joves de WWF em varen demanar a la sortida,  si tenia uns minuts per explicar-me sobre la seva associació, les vaig comunicar que tot i que ara no som sòcia (ja ho som del GOB i de Grenpeace) ho vaig ser dues desenes d’anys, des de 1971 quan encara ni sabíem pronunciar-lo en anglès i a España funcionava amb el nom de ADENA. Ells insistien en què em tornàs a fer sòcia (de quota), sense ser sensibles a altres oferiments meus, com aprofitar el meu ofici de contacontes per algun event de sensibilització. No és nou, ja m’ha passat amb Amnistía i amb Unicef (ONGs on som sòcia), quan em criden per veure si puc pujar l’aportació econòmica i jo de contraoferta els ofereixo gratuïtament la meva aportació professional, no demostren cap interès. Com que no està prevista aquesta aportació en “espècies”, ni prenen  nota. Quina tudadissa!!

No estic empadronada a Palma, i tot i que puc fer propostes als “Pressuposts Participatius”, no puc votar després … un altre desavantatge de ser marratxinera. Ahir en veure al Fb d’Aligi Molina, que demanava votació per dues propostes concretes  vaig reconèixer amb alegria (per què hauria de negar-ho?) que una era meva, la que fa referència al programa d’activitats gratuïtes  de cap de setmana per a famílies. Recordem que no és inventat i que el programa “Viure i Créixer” impulsat des de l’ajuntament de Palma fa uns 10 anys, va tenir premis Nacionals.

Em va fer il·lusió, tot i que som escèptica: l’any anterior, entre les 20 propostes triades  aprovades i editades, una , la 16 era meva “NETEJA: Més contenidors als Parcs de les Estacions i Can Pere Antoni. Campanya de sensibilització ciutadana” adjudicada amb un pressupost aproximat de 20.000 €
Però la SITUACIÓ UN ANY MES TARD SEGUEIX ABSOLUTAMENT IGUAL EN ELS DOS PUNTS, amb les papereres insuficients i tot escampat pels voltants. ¿Tan difícil és instal·lar un contenidor de rodes amb una llegenda de “GRÀCIES PER AJUDAR-MOS A MANTENIR NET AQUEST ESPAI QUE ENS AGRADA TANT”? Mentre es resol un projecte de disseny que és mengi els vint mil euros?

Dubte raonable: Cas de que sortís triada la meva proposta de programar teatre, corals, mim, rutes ciclistes, contacontes, jocs a les platges i obrir els museus i biblioteques els caps de setmana… tendran temps de posar-ho en marxa dins el que queda de legislatura? Ho dubto... Sempre ens quedarà el magnífic carrusel a pedals i el muntatge de jocs reciclats com exemple ecològic i divertit, que només haurien de traslladar des de Costitx on viu el seu creador, a tots els barris, places o patis d’escola que potser, un dia, veurem oberts a la ciutadania. Com veis tot i que som pessimista (quina persona informada i conscient no ho és?) encara estic esperançada, ( com diria Mayor Oreja). I a més sempre ens queda la paraula. Gràcies Blas de Otero pel teu testament poètic.





12 junio 2017

Escriure per ordenar el malestar

QUINA MISÈRIA, QUINA VERGONYA
Si no trobam solució a aquestes petites coses... què farem amb les grosses?

-    El dissabte passat vàrem tenir la novena sessió del Club de lectura de la Biblioteca Municipal de Son Gotleu, amb els comentaris a “Sueños en el umbral, de Fátima Mernissi” que va coordinar na Malika Kathir, tot un luxe! i hem tancat el curs.
 Amb patiment, el bibliotecari ens informà que malgrat hem complert totes les condicions pactades quan es va crear l’activitat, de mantenir un número de sessions i  número d’usuaris  participants, no ha aconseguit el petitíssim pressupost que fa falta per què la gent que hi assisteix no hagi de comprar els llibres i uns  poquets exemplars  de cada obra triada, siguin assumits per la biblioteca. Quina sensació de vergonya, ni l’empresa gestora, ni l’ajuntament de Ciutat han sabut estar a l’altura. Uns per altres. He fet una proposta personal que la gent no ha consentit en acceptar, o sigui que de moment seguim igual, qui vol compra el llibre i el passa a qui no el vulgui/pugui comprar… ¿Com és que sempre passa igual i no es troben unes “despeses menors” i  s’acaben arraconant els projectes minúsculs que donen contingut i sentit a l’existència de les institucions ? Fa empagueir! Tots els clubs de lectura que conec a la península ( i parl de més d’un centenar) faciliten i després guarden o intercanvien amb altres biblioteques  que tenen Clubs… em deman si això ho sap el Regidor de Cultura, i si tots els regidors tenen dades de les coses “diàries i petites”…

- El regidor de mobilitat en contesta, quan li record que fa més d’un any vàrem fer el llistat de les bibilioteques municipals que no tenen a la porta (ni en un ràdio de 200m) unes barres per fermar les bicicletes…:
 Primer, que no  hi havia pressupost, després que faltava el material i ara que està disponible diu que el tècnic que ha de donar l’ordre a la brigada, està de baixa de llarga durada. No em puc creure que una decisió que sembla tan senzilla depengui imprescindiblement d’algú que està de baixa….tan preocupada vaig quedar que  l’horabaixa, al concert del Casal Balaguer li vaig comentar al Batle, que seia dues cadires davant jo…. Més del mateix, que no poden contractar ningú, però algú haurà de fer que les coses funcionin dic jo, “mai moren batles” diu una dita mallorquina. Sempre havia sentit que no hi ha ningú insubstituïble. Idò.

-I per continuar el cap de setmana de reflexió, ¿per què als ciutadans no se’ns explica res, no se’ns escolta?, ho tenim difícil per entendre i per defensar la gestió municipal encara que ens esforcem, algunes mostres:
*  avui a la sortida de bicis que he fet amb el grup de l’AAVV Tramuntana, de Can Capiscol a Son Sardina, constatar, que ha estat una ruta de fems escampats, plàstics i cartons de tota mida i colors que ens han amargat el paisatge. Penós, com estan les rodalies de Palma. Crec que en cotxe (desplaçament de la immensa majoria no s’aprecia tant. Caminant i/o en bici el panorama és desolador.
* De què serviran ara els contenidors nous? Si no va acompanyada d’una campanya que arribi al ciutadà és una inversió quasi inútil. Tornant per Son Oliva, els contenidors nous (devora l’escoleta) avui ja feien pudor, igual que els vells. Alguns dels que han retirat estaven romputs, però d’altres no hagués estat abastament netejar-los?.
*  El poliesportiu de Son Hugo, té un problema i les piscines perden aigua. Per què no se explica, quanta? Ha baixat un pam en un any… Quin perill hi  ha per fer-la servir aquest estiu, ja que fins la tardor pareix que no començaran la reparació? El sumum de l’ absurd és que no tenim piscines exteriors, però tenim SOCORRISTA, quan he demanat una explicació al taulell,  m’han dit que era per si alguna de les persones que prenen el sol (avui diumenge a les 13.30h havia dues persones) els pega una  deshidratació o algú que faci exercici sofreix una lipotímia... Quina atenció professional!, ja que ens obliguen les normes a estar tan ben cuidats,  per què no s’envia una circular als usuaris per recordar lo preciós que és el recinte de Son Hugo, per anar a dinar en família  amb el super-luxe de socorrista? Es pot nedar a la piscina coberta i sortir després…. I pens, quina desproporció de mitjans, en la platja del Portixol no tenim socorrista i hi nedam 200 persones de mitjana….i aquí,  si un nin cau no pot anar a que li posin mercromina els socorristes de dedins?? Serà la normativa, que per cert ja sé que sempre existeix, només que a vegades s’aplica estrictament i altres es mira cap una altra banda, perquè l’ordenança prohibeix circular en bici per voravies  i  tots patim els ciclistes egoistes i temeraris que hi circulen, molestant a peatons i els posen en perill de patir un accident.
* Quan tornava cap a casa pensava, “és estrany que l’assentament-cabina-diseny del Parc de les Estacions no hagi tengut efecte cridada amb l’atractiu que té el lloc i el personatge...”  no m’ho podia creure el dia que vaig saber (per la regidora de medi ambient) que a més d’estar instal·lat allà des de fa més d’un any,  també dorm, tranquil sense que ningú le pugui molestar a un parc que tanca les portes al públic en horari nocturn... trob que el podrien nomenar vigilant o algun càrrec, ha demostrar tenir bon gust i ser net cosa cada vegada menys freqüent, jo votaria per legalitzar la seva situació dins el parc.
 Això sí, respecte al tema del contenidor per sustituir la paperera insuficient davant els tobogans, proposta triada entre les vint més votades des dels primers pressupostos participatius  (crec que era la proposta 16) encara no s’ha posat en marxa.,, ho estaran disenyant, igual que les caixes biblios a les parades de bus anunciades tantes vegades des de que telefònica ens va destruir el primer intent....

 Tot arribarà, diuen els  més optimistes! No sé si ho veurem, diuen els més majors. A mig camí i descartat l’optimisme només ens queda l’esperança o com va dir un pacient al meu germà metge:

- Porque doctor, verdad que lo último que se pierde en la vida es la experiencia?

-“Pues sí, verdaderamente” , contestà ell, i en prengué nota per poder-nos-ho contar.


22 abril 2017

Día de la Tierra

De nuevo logramos crear un espacio de magia, con la actividad "Pequeños gestos para grandes cambios" sobre las lecturas de los libritos de Gustavo Duch. Lucía Navarro con su chelo y Enrique Baiget con su viola, pusieron con las interpretaciones de Beethoven, Bach, Smetana, Vivaldi, Pau Casals... un toque de sensibilidad que se notó en una escucha atenta y activa del auditorium. Un homenaje a la alimentación soberana, a los cuidadores de la tierra, a los luchadores de todos los tiempos. Capítulos para la meditación y también para la sonrisa, para el pesimismo y también para la esperanza, que rellenaron dos horas de celebración en el dia de la Tierra.

I pels menuts, a la Plaça de las Columnes, l'Associació de Veïns de Pere Garau, tallers actuacions musicals i contacontes, He triat la narració divertida de "Patates i domàtigues" , endevinalles sobre pastanagues i anous, llimones i animals, un record entranyable per na Glòria Fuertes lluitadora per preservar l'entorn. Amb la participació dels papis hem fet un tast a  les "Odas de Neruda a la cebolla, al tomate", i les "Nanas de la cebolla" de Miguel Hernández.