30 junio 2016

Cervantes y EL QUIJOTE

Doble ración de postre con la actividad del Quijote en Casa Cantabria, poder volver a enseñar todos mis materiales en este 400 aniversario de la muerte de Cervantes, con los violines de Smerald Spahia y de Barbara Walus interpretando a Telemann con una sensibilidad de escalofrío, con la vida en verso del Quijote, con los versos a Dulcinea, los refranes de Sancho....las lecturas del público asistente... y la merienda de postre. ¡Todo un regalo!.

27 junio 2016

Fin de trabajo

Buen gusto de fin de actividades. Bombón de postre con las "HISTORIAS PARA CAMBIAR EL MUNDO" actividad convocada por la Red Mundial de Cuentacuentos.




23 junio 2016

MC no és sempre MASSA CRITICA de vegades és MISÈRIA CULTURAL

que altres.
No vull quedar-me tota sola amb el disgust o sigui que  vull compartir  la carta que he enviat als nostres representants municipals:



Bon dia, José Hila, Aligi Molina, Susanna Moll, Joan Ferrer, Neus Truyols, Miquel Perello:
He dubtat sobre qui havia de ser el destinatari directe de les meves paraules i he optat per enviar-vos-les a tots, perquè vos conec i perquè sé que ho llegireu amb atenció. Vull pensar  que algú de vosaltres es sentirà impressionat i fins i tot que algú contestarà. Tanmateix si sou un equip, tant és qui fa de porter. El cas és que vos han fet un GOL, ens han fet un gol, i tots hi hem perdut permetent que s’enderrocàs la casa on Falla va viure els anys 33 i 34 al  barri de Gènova.

Pot ser alguns de vosaltres no heu llegit “Manuel de Falla en la Isla” de Mossèn Juan  Maria Thomàs, tot i que no es pot tornar enrere, vos el recoman per augmentar la vostra mala consciència i qui sap si per contribuir en què alguna institució o entitat musical de la ciutat reconegui, algun dia,  el valor que va tenir la seva presència a la nostra terra. I no tant sols tengui una placa de carrer al Vivero.

Jo que he treballat amb il·lusió, el tema de l’apropament de figures musicals a un públic tristement apartat de l’àmbit cultural, que vaig preparar molts de materials per a celebrar l’Any Mozart i l’any Chopin per a biblioteques municipals i col·legis, per places i Casals de barri, ara plor com en Joan Moll i com alguns músics de la Simfònica, per no haver estat capaços de mobilitzar la ciutadania.

El despreci o simplement la ignorància. La inèrcia o simplement la desídia, El no prendre decisions és de vegades la més trista  i covard manera de decidir, només té l’avantatja de l’anonimat personal. La responsabilitat  és de tots  i jo ara em sent malament.

Si George Sand se’ns va fer antipàtica als illencs amb el llibre “Un hivern a Mallorca”, antipatia que jo vaig poder compensar amb la lectura de “L’aroma dels cedres” de Janer Manila (que també vos recoman sobretot als que el 2003 éreu molt joves), el llibre de “Manuel Falla en la Isla” es deliciós com un dolç de padrina. Ens descobreix no tan sols la prosa de JM Thomàs, que descriu amb poesia i nostàlgia la Mallorca d’un temps, ens decobreix la personalitat de Falla,  el gran músic que va dirigir La Capellà Clàssica de Mallorca, de la qual Joan Company diu va ser la millor que mai hem tengut… i ell, admetreu que  de corals en sap un munt, i de Falla i de J M Thomàs també, de fet ell va prologar una segona edició facsímil d’aquesta obra l’any 1996, editada per Sa Nostra (i que tampoc ha arribat a biblioteques de barri ni de la part forana...) i ens va descriure la profunda relació d’amistat entre els dos músics, basada en l’admiració, la confiança, el respecte i l’estimació mútua que es tingueren, també epistolarment, quan Falla va partir de la ínsula que l’havia captivat. Quines coses té el nostre clima que no ajuda a recuperar la salut dels músics convalescents! Crec que era un altre temps, sense comoditats, però amb menys misèria espiritual. Se completa aquesta edició amb una cronologia i una selecció de les cartes més interessants. Una joia.
És ben cert allò que diuen que no podem estimar el que no coneixem. Segurament la lectura comentada de “Manuel de Falla en la Isla” activaria ment i cor i impuslaria accions divulgadores. Així ho esper.

Nati de Grado


Nati de Grado

20 junio 2016

Darrer trimestre

Trimestre de tancar curs... de festejar el " Dia Mundial de la Bicicleta" i de posar en marxa l'activitat escolar amb nom d'embarbussament "A la biblioteca en bicicleta", celebració d'un Sant Jordi on s'ha retut homenatge a Ramon Llull, de tenir l'orgull de participar al reconeixement de la tasca pedagògica de na Bet Abeyà, de gaudir d'un Born ple de llibres i presentacions, de tornar a estar present a la festa que el CP Jaume I de Palmanova fa cada any als padrins i padrines dels alumnes de 6è, oportunitat de dissenyar un contacontes per celebrar "El dia d'Europa", de col·laborar amb l'equip de Ses Milanes Escola al bosc, amb un contacontes-excursió des de Bunyola, d'assistir als concerts de primavera i aquesta vegada no quedar-me sense entrada per sentir la Simfònica que en comptes d'actuar a l'Almudaina va ocupar el Born, trimestre de sonades amb els xeremiers de la nostra escola i d'altres, de cantar amb la coral de Casa Cantàbria, de bicicletades i reunions, de formular moltes propostes al pressupost participatiu, oportunitat de ser presentadora de l'homenatge d'Aurora Picornell sota l'epígraf "dones canviant les illes...", trimestre ple d'activitat que es completarà per Sant Joan, tancant una altra primavera, un altre curs amb l'esperança de què un canvi de govern possibiliti que l'educació pugui esdevenir una eina de transformació...

Quina tristor! quan en haver de preparar l'activitat d'ahir, vaig rellegir "AURORA PICORNELL, escrits 1930-1936" recopilació de J. Quetglas i C. Calafat publicat amb motiu del seu Centenari (2012) i que vaig comprar el dia de la presentació... Idò, en cercar altres materials al catàleg bibliotecari de totes les Illes Balears, quina misèria cultural, ni rastre a les biblioteques de barri de Palma, ni a les de la Part Forana..... ni tan sols a la Biblioteca del Molinar....només apareixen TRES EXEMPLARS a tot Mallorca, un a can Sales, un a Cort i un a la Misericòrdia.... i per a la meva vergonya ni siquiera figura a la biblioteca del Casal de les Dones. Fa un any que tenim un altre govern a les instituciones.... m'agradaria tant que es notàs un canvi real a les biblioteques, que hi hagués un reconeixement a la seva funció, unes campanyes d'estimació per augmentar la seva utilització, que es creiessin de veritat que només l'educació i la cultura són les vertaderes transformadores d'una societat, que en superar aquesta crisi econòmica no hem d'aspirar a estar allà on estaven abans, sinó a situar-nos en un àngle on el que és col·lectiu sigui valorat i cuidat per tots, no tant sols com una obligació de corresponsabilitat sinó com feim espontàniament amb les coses que estimam...

Mentre, des d'aquí pos a disposició dels interessats el meu exemplar així com el llibre del historiador Xavier Terrasa que dedica un capítol i fotos a la segona república amb el títol "Así era el Molinar"

Em vaig atrevir a fer una cloenda "història contada, història que no està acabada i no partiré d'aquesta vetllada si les autoritats culturals no em fan la promesa de que aquest títols arribaran a les biblioteques de barri i de la part forana.".. xuleria per la meva part, perquè no vaig rebre unes paraules de compromís de ningú dels presents... al Regidor d'Igualtat (que mai s'escaquetja, tot s'ha de dir) li va caure l'aixoplug i la misió de traslladar la petició...