26 enero 2010

Amb professorat de Conservatori

Quina oportunitat! Contar un conte al professorat de diferents conservatoris de música que celebraven l’Encontre RICERCARE a Palma.
Quan me demanaren una col•laboració, no ho vaig dubtar: contaria “El col•leccionista de moments” de Quint Buchholz que Lóguez edità després que el llibre rebés un premi l’any 98 a Bolonya.
L’àlbum, tan impressionant en la rotunditat del text com la de les imatges, ens conta la relació profunda d’un nin que toca el violí i un adult que és pintor, quan aquest darrer s’instal•la una temporada a l’illa del nord on viu l’al•lot.
El pintor du una vida enigmàtica, als ulls de l’infant, i poc a poc va mostrant-li amb comentaris, que són com pinzellades, reflexions, pensaments i al final quan deixa l’illa temporalment, deixa muntada una exposició amb tots els quadres acabats. Els títols de les obres aporten a l’infant la clau per entendre el món creatiu de l’artista. Després d’aquest viatge cap el sud, l’autor es replanteja la seva vida, torna a canviar la residència, comença una nova etapa i qui sap si una nova forma de pintar... l’al•lot no entén la separació, sofreix, no toca pus el violí – romp així la promesa que li havia fet al pintor- Fins que reb un paquet a nom seu, amb segells exòtics. És un quadre on ell apareix com protagonista inconfusible i un títol on l’artista recorda com la seva música l’acompanya sempre quan pinta.
El nin es fa adult, cada dia quan surt de casa seva, agafa l’abric del penjador –entre el quadre i el portal de l’habitació de la seva estimada filla- i parteix cap el ferry per anar al conservatori on és professor de violí.


No hay comentarios: