Avui horabaixa, a la meva sessió de "contes per a la igualtat" he triat "El desig de na Ruby", ara que es compleixen 100 anys de l'arribada de les primeres dones a les Universitats espanyoles.
La manifestació molt animada, a pessar de que la nit era freda... tots el col·lectius de la Plataforma per a la Igualtat...
DIA INTERNACIONAL DE LES DONES TREBALLADORES. Manifest:
Avui celebrem el Dia Internacional de les Dones Treballadores i seguim lluitant per la nostra visibilització a la societat i per eliminar les situacions discriminatòries que, malgrat tots els canvis que s’han produït, seguim patint les dones.
Davant l’actual context de crisi econòmica, social i financera hem de denunciar la situació de les dones dins el món del treball,
- Mercats laborals que ens condemnen, malgrat la retòrica neoliberal de la conciliació entre treball i família, a altes taxes d’atur, precarietat, temporalitat i subocupació, així com la discriminació en les seves diferents vessants.
- La retallada de la despesa social i la privatització dels serveis públics recauen una vegada més sobre les dones, que som les qui ens acabem responsabilitzant de les tasques de cura.
- La rebaixa dels sous i les pensions, la proposta de reforma labora, de l’ augment de l’edat de jubilació i del càlcul de la base de cotització. La retallada en despesa social portarà a part de la ciutadania a la pobresa, i en serem de nou les dones les més perjudicades.
- Denunciar també, que una gran part del treball femení es realitza ocult darrera la capa de treball domèstic o de cura (destacar la invisibilitat i el no reconeixement del treball reproductiu). La transformació d’aquests treballs ocults en treballs socialment reconeguts és del tot necessari i d’estricta justícia.
- Per altra banda, cada dia són més les empreses que es veuen obligades a processos de regulació dels treballadors i treballadores. En aquestos processos reapareixen criteris que perjudiquen a les dones. Algunes empreses basant-se en un model caducat com és el de l’home com a sustentador de la llar, atorguen prioritat als homes pel que fa a la conservació dels llocs de feina.
- Al mateix temps hem de denunciar l’atac polític i ideològic que els drets conquerits pels moviments feministes estan rebent per part de la dreta política, el sistema judicial i l’església. Són exemples les declaracions del jutge Serrano en contra de la llei de la violència de gènere, afirmant que hi ha moltes denúncies falses, o les que davant la nova llei d’avortament ha realitzat l’arquebisbe de Granada comparant-la amb els crims de Hitler. S’ha de dir que si bé la llei és un avanç perquè a la fi despenalitza a les dones, moltes feministes la considerem insuficient.
Des de els moviments feministes exigim:
- El dret de totes les persones a rebre una educació que incorpori els nombrosos coneixements i aportacions de les dones al món. No acceptarem de cap manera que se’ns vulgui fer creure que l’escola mixta és en si mateixa un sinònim de coeducació i d’igualtat. Tampoc és acceptable que es permeti la creació d’escoles segregades i molt menys que estiguin finançades amb fons públics.
- El repartiment dels treballs i de la riquesa. Treballar menys per treballar tothom. Condicions laborals i professionals dignes. Repartiment igualitari del treball productiu i reproductiu; la riquesa ha d’estar al servei de les classes populars. Igual salari entre homes i dones per treball d’igual valor. Cap reforma laboral que precaritzi encara més les nostres vides.
- Inversió en polítiques socials i serveis públics gratuïts i de qualitat: serveis sanitaris, educatius i de cura de les persones. Dret a un habitatge digne i a pensions i subsidis dignes: La crisi no pot ser una excusa per retallar el que s’ha aconseguit amb tanta lluita.
TREBALL ENS SOBRA, VOLEM UN SOU DIGNE! MENYS CRISI I MÉS DRETS !
DIA INTERNACIONAL DE LES DONES TREBALLADORES. Manifest:
Avui celebrem el Dia Internacional de les Dones Treballadores i seguim lluitant per la nostra visibilització a la societat i per eliminar les situacions discriminatòries que, malgrat tots els canvis que s’han produït, seguim patint les dones.
Davant l’actual context de crisi econòmica, social i financera hem de denunciar la situació de les dones dins el món del treball,
- Mercats laborals que ens condemnen, malgrat la retòrica neoliberal de la conciliació entre treball i família, a altes taxes d’atur, precarietat, temporalitat i subocupació, així com la discriminació en les seves diferents vessants.
- La retallada de la despesa social i la privatització dels serveis públics recauen una vegada més sobre les dones, que som les qui ens acabem responsabilitzant de les tasques de cura.
- La rebaixa dels sous i les pensions, la proposta de reforma labora, de l’ augment de l’edat de jubilació i del càlcul de la base de cotització. La retallada en despesa social portarà a part de la ciutadania a la pobresa, i en serem de nou les dones les més perjudicades.
- Denunciar també, que una gran part del treball femení es realitza ocult darrera la capa de treball domèstic o de cura (destacar la invisibilitat i el no reconeixement del treball reproductiu). La transformació d’aquests treballs ocults en treballs socialment reconeguts és del tot necessari i d’estricta justícia.
- Per altra banda, cada dia són més les empreses que es veuen obligades a processos de regulació dels treballadors i treballadores. En aquestos processos reapareixen criteris que perjudiquen a les dones. Algunes empreses basant-se en un model caducat com és el de l’home com a sustentador de la llar, atorguen prioritat als homes pel que fa a la conservació dels llocs de feina.
- Al mateix temps hem de denunciar l’atac polític i ideològic que els drets conquerits pels moviments feministes estan rebent per part de la dreta política, el sistema judicial i l’església. Són exemples les declaracions del jutge Serrano en contra de la llei de la violència de gènere, afirmant que hi ha moltes denúncies falses, o les que davant la nova llei d’avortament ha realitzat l’arquebisbe de Granada comparant-la amb els crims de Hitler. S’ha de dir que si bé la llei és un avanç perquè a la fi despenalitza a les dones, moltes feministes la considerem insuficient.
Des de els moviments feministes exigim:
- El dret de totes les persones a rebre una educació que incorpori els nombrosos coneixements i aportacions de les dones al món. No acceptarem de cap manera que se’ns vulgui fer creure que l’escola mixta és en si mateixa un sinònim de coeducació i d’igualtat. Tampoc és acceptable que es permeti la creació d’escoles segregades i molt menys que estiguin finançades amb fons públics.
- El repartiment dels treballs i de la riquesa. Treballar menys per treballar tothom. Condicions laborals i professionals dignes. Repartiment igualitari del treball productiu i reproductiu; la riquesa ha d’estar al servei de les classes populars. Igual salari entre homes i dones per treball d’igual valor. Cap reforma laboral que precaritzi encara més les nostres vides.
- Inversió en polítiques socials i serveis públics gratuïts i de qualitat: serveis sanitaris, educatius i de cura de les persones. Dret a un habitatge digne i a pensions i subsidis dignes: La crisi no pot ser una excusa per retallar el que s’ha aconseguit amb tanta lluita.
TREBALL ENS SOBRA, VOLEM UN SOU DIGNE! MENYS CRISI I MÉS DRETS !
No hay comentarios:
Publicar un comentario