Mallorquina en Cantàbria

Avui n'Anaïs escriu al seu facebook "Hoy hace dos años que llegué a estas tierras que tan bien me han adoptado... Gracias a todos los que de alguna manera contribuisteis en la forja de mi destino, y gracias a los que me habéis abierto los brazos para sentir un nuevo hogar!" I és com si ho hagués escrit jo, però al contrari i és que ella i jo estam en un cas parescut:
Jo som càntabra per dret, per regal, perquè vaig neixer allà i perquè he viscut mitja vida. Perquè tenc arrels, família, amics, casa, paisatge que em pertanye i folklore que em fa vibrar... Em sent mallorquina d'adopció perquè m'he fet lloc, he aprés l'idioma, m'he adaptat a una família nova, he fet amics i he desenvolupat la meva contribució laboral... som mallorquina perquè particip a les associacions d'aquí i perquè se ballar ball-de-bot o tocar el flabiol. I em sent feliç aquí.
Anaïs és mallorquina per dret, vaja! de regal, perque va neixer al bidet de Can Llesca, va anar al Col·legi Públic Blanquerna i a l' IES de la barriada de Son Cladera, es va alimentar d'arròs brut i tumbet i ara és càntabra adopció, perquè s'ho ha treballat, amb el seu ofici de veterinària de cavalls, perquè ja coneix mitjor que jo el racons de tota la província, perquè el paisatge la commou, perquè té amics, perquè fonamentalment, es sent bé allà...

Aquesta riquesa que jo anomen "la doble regionalitat".