29 diciembre 2013

Adéu 2013

Adéu... adéu a un any de pèrdues: s'ha mort una cunyada, m'han robat la meva bici que havia tingut com a definitiva, he perdut el facsímil de nadal més antic que tenia... vaja! Un any que igual que per a la immensa majoria silenciosa, per mi ha estat d'economia maldita. Per no parlar de les pèrdues de llibertat del marc institucional que ens oprimeix i encorset. Malgrat tot això, els contacontes hem de mester el públic i aquest no puc dir que m'hagi fallat... i la salut tampoc, o sigui que encara puc continuar dient que “som rica”!.
 Al darrer mes i compaginant amb les activitats habituals de Palma Educa per a les biblioteques municipals, he preparat "Paradero desconocido" de l'obra de Kressmann Taylor, per als interns de la presó provincial. Em varen acompanyar la meva filla Inès -personatge de Martin- i Barbara Walus amb el seu violí, un luxe de lectura... amb oients de “categoria” com Maria Antònia Munar, en primera fila del Saló d'Actes. Llàstima de foto! Tot i que fos feta a la porta principal... tres vegades hem col•laborat desinteressadament – una transportant fins i tot el piano, per aquells corredors interminables de portes que es tanquen i es tanquen... sense rebre a canvi ni una petita nota de premsa o foto per il•lustrar la meva crònica. Gràcies que tinc el llibre de firmes, que em serveix de quadern de camp i vaig recollir els comentaris d'alguns interns que es varen apropar en acabar la sessió.


Un horabaixa vaig anar a Son Espases, a la festa infantil pels menuts hospitalitzats, vaig contar un conte de Nadal que m'entusiasma, “El Caçador” d'Àngels Gardella. Entre els ingressats vaig trobar una alumna del col•legi de Campos, un d'Es Vinyet d'Andratx... una nina de Sa Pobla...ho vàrem passar molt bé, es una situació de sensibilitat especial per nins, nines i progenitors... però "Última Hora" només es va fer ressò de les activitats més renoveres... ni una paraula del clima d'atenció i afecte creat al contacontes, potser varen arribar tard i com que la meva activitat era la primera... la varen obviar.

A la biblio de Can Sales vaig anar pel grup infantil de lectura, quina sorpresa trobar-me amb dos alumnes del col·legi francès, on acabava de realitzar l'homenatge a Neruda...cada participant em va pagar amb una paraula especial, la meva aportació dels contes. Al grup d'Esplai de Ferrerets, un any més i crec que ja en duim 18... -la meva enhorabona a un equip tan entusiasmat-, famílies, monitors, voluntaris i tota l'associació de veïns des Camp Redó, varen convocar la seva especial festa de Nadal a l'IES Medina Mayurca que sempre les acull amb alegria...

A CaixaFòrum, papàs, mamàs i menuts varen compartir contes, caleidoscopis i bolles del Món, un món que ha de mester ser mimat. Tres sessions en dies de vacances, vàrem fer moltes fotos...
El millor regal d'enguany el m'ha duit el carter. Ha estat aquesta felicitació dels escolars de la meva zona de Cantàbria, únic centre escolar de tota la vall del riu Saja... ara que ja ningú escriu cartes, ni tria les paraules , ni el rotu, ni la presentació... un text ben expressat, ben col•locat... que destil•la admiració i agraïment. No es pot demanar més. He penjat el mòbil de garrotets i pinyes -de pi i d'alisa- que completava el sobre, a la cuina de ca nostra...
Tan contenta estava que vaig regalar al carter una de les barres de torró mallorquí que acabàvem d'embolicar perquè no es ressecàs més... recordant que en un altre temps, per Nadal, els carters eren personatges esperats, imprescindibles ... que transportaven i rebien els regals de tothom... i mentre parlava amb ell, recordava "El carter joliu per nadal" de Janet i Allan Ahlberg.

2 comentarios:

Carles dijo...

Sempre que llegeixo el teu blog a més de gaudir molt llegint-lo també em ve una mica d'enveja.

No és fàcil trobar una persona que gaudeixi tant de la seva feina, que la faci amb tanta calidesa i que sigui capaç com tu de regalar somriures a tants infants i no tan infants que la necessiten.

Gràcies Nati per dedicar-te a contar contes, així per alguns moments ens oblidam del malson que ens fan patir els que ens governen!

Molts d'anys!

Anónimo dijo...

Que tinguem un any molt bo amb molta música i molts de contes!

Molts d'anys!

Mercè Pla i família