23 junio 2016

MC no és sempre MASSA CRITICA de vegades és MISÈRIA CULTURAL

que altres.
No vull quedar-me tota sola amb el disgust o sigui que  vull compartir  la carta que he enviat als nostres representants municipals:



Bon dia, José Hila, Aligi Molina, Susanna Moll, Joan Ferrer, Neus Truyols, Miquel Perello:
He dubtat sobre qui havia de ser el destinatari directe de les meves paraules i he optat per enviar-vos-les a tots, perquè vos conec i perquè sé que ho llegireu amb atenció. Vull pensar  que algú de vosaltres es sentirà impressionat i fins i tot que algú contestarà. Tanmateix si sou un equip, tant és qui fa de porter. El cas és que vos han fet un GOL, ens han fet un gol, i tots hi hem perdut permetent que s’enderrocàs la casa on Falla va viure els anys 33 i 34 al  barri de Gènova.

Pot ser alguns de vosaltres no heu llegit “Manuel de Falla en la Isla” de Mossèn Juan  Maria Thomàs, tot i que no es pot tornar enrere, vos el recoman per augmentar la vostra mala consciència i qui sap si per contribuir en què alguna institució o entitat musical de la ciutat reconegui, algun dia,  el valor que va tenir la seva presència a la nostra terra. I no tant sols tengui una placa de carrer al Vivero.

Jo que he treballat amb il·lusió, el tema de l’apropament de figures musicals a un públic tristement apartat de l’àmbit cultural, que vaig preparar molts de materials per a celebrar l’Any Mozart i l’any Chopin per a biblioteques municipals i col·legis, per places i Casals de barri, ara plor com en Joan Moll i com alguns músics de la Simfònica, per no haver estat capaços de mobilitzar la ciutadania.

El despreci o simplement la ignorància. La inèrcia o simplement la desídia, El no prendre decisions és de vegades la més trista  i covard manera de decidir, només té l’avantatja de l’anonimat personal. La responsabilitat  és de tots  i jo ara em sent malament.

Si George Sand se’ns va fer antipàtica als illencs amb el llibre “Un hivern a Mallorca”, antipatia que jo vaig poder compensar amb la lectura de “L’aroma dels cedres” de Janer Manila (que també vos recoman sobretot als que el 2003 éreu molt joves), el llibre de “Manuel Falla en la Isla” es deliciós com un dolç de padrina. Ens descobreix no tan sols la prosa de JM Thomàs, que descriu amb poesia i nostàlgia la Mallorca d’un temps, ens decobreix la personalitat de Falla,  el gran músic que va dirigir La Capellà Clàssica de Mallorca, de la qual Joan Company diu va ser la millor que mai hem tengut… i ell, admetreu que  de corals en sap un munt, i de Falla i de J M Thomàs també, de fet ell va prologar una segona edició facsímil d’aquesta obra l’any 1996, editada per Sa Nostra (i que tampoc ha arribat a biblioteques de barri ni de la part forana...) i ens va descriure la profunda relació d’amistat entre els dos músics, basada en l’admiració, la confiança, el respecte i l’estimació mútua que es tingueren, també epistolarment, quan Falla va partir de la ínsula que l’havia captivat. Quines coses té el nostre clima que no ajuda a recuperar la salut dels músics convalescents! Crec que era un altre temps, sense comoditats, però amb menys misèria espiritual. Se completa aquesta edició amb una cronologia i una selecció de les cartes més interessants. Una joia.
És ben cert allò que diuen que no podem estimar el que no coneixem. Segurament la lectura comentada de “Manuel de Falla en la Isla” activaria ment i cor i impuslaria accions divulgadores. Així ho esper.

Nati de Grado


Nati de Grado

No hay comentarios: