que altres.
No vull quedar-me tota sola amb el disgust o sigui que vull compartir la carta que he enviat als nostres representants municipals:
Bon dia, José Hila, Aligi Molina, Susanna
Moll, Joan Ferrer, Neus Truyols, Miquel Perello:
He dubtat sobre qui havia de ser el destinatari directe de les meves paraules i he optat per enviar-vos-les a tots, perquè vos conec i perquè sé que ho llegireu amb atenció. Vull pensar que algú de vosaltres es sentirà impressionat i fins i tot que algú contestarà. Tanmateix si sou un equip, tant és qui fa de porter. El cas és que vos han fet un GOL, ens han fet un gol, i tots hi hem perdut permetent que s’enderrocàs la casa on Falla va viure els anys 33 i 34 al barri de Gènova.
He dubtat sobre qui havia de ser el destinatari directe de les meves paraules i he optat per enviar-vos-les a tots, perquè vos conec i perquè sé que ho llegireu amb atenció. Vull pensar que algú de vosaltres es sentirà impressionat i fins i tot que algú contestarà. Tanmateix si sou un equip, tant és qui fa de porter. El cas és que vos han fet un GOL, ens han fet un gol, i tots hi hem perdut permetent que s’enderrocàs la casa on Falla va viure els anys 33 i 34 al barri de Gènova.
Pot ser alguns de vosaltres no heu llegit “Manuel
de Falla en la Isla” de Mossèn Juan Maria Thomàs , tot i que no
es pot tornar enrere, vos el recoman per augmentar la vostra mala consciència i
qui sap si per contribuir en què alguna institució o entitat musical de la
ciutat reconegui, algun dia, el valor
que va tenir la seva presència a la nostra terra. I no tant sols tengui una
placa de carrer al Vivero.
Jo que he treballat amb il·lusió, el tema de l’apropament
de figures musicals a un públic tristement apartat de l’àmbit cultural, que
vaig preparar molts de materials per a celebrar l’Any Mozart i l’any Chopin per
a biblioteques municipals i col·legis, per places i Casals de barri, ara plor
com en Joan Moll i com alguns músics de la Simfònica, per no haver estat
capaços de mobilitzar la ciutadania.
El despreci o simplement la ignorància. La
inèrcia o simplement la desídia, El no prendre decisions és de vegades la més
trista i covard manera de decidir, només
té l’avantatja de l’anonimat personal. La responsabilitat és de tots
i jo ara em sent malament.
Si George Sand se’ns va fer antipàtica als
illencs amb el llibre “Un hivern a Mallorca”, antipatia que jo vaig poder
compensar amb la lectura de “L’aroma dels cedres” de Janer Manila (que també
vos recoman sobretot als que el 2003 éreu molt joves), el llibre de “Manuel
Falla en la Isla” es deliciós com un dolç de padrina. Ens descobreix no tan
sols la prosa de JM Thomàs, que descriu amb poesia i nostàlgia la Mallorca d’un
temps, ens decobreix la personalitat de Falla, el gran músic que va dirigir La Capellà Clàssica
de Mallorca, de la
qual Joan Company diu va ser la millor que mai hem tengut… i
ell, admetreu que de corals en sap un munt,
i de Falla i de J M Thomàs
també, de fet ell va prologar una segona edició facsímil d’aquesta obra l’any 1996,
editada per Sa Nostra (i que tampoc ha arribat a biblioteques de barri ni de la
part forana...) i ens va descriure la profunda relació d’amistat entre els dos
músics, basada en l’admiració, la confiança, el respecte i l’estimació mútua
que es tingueren, també epistolarment, quan Falla va partir de la ínsula que
l’havia captivat. Quines coses té el nostre clima que no ajuda a recuperar la
salut dels músics convalescents! Crec que era un altre temps, sense comoditats,
però amb menys misèria espiritual. Se completa aquesta edició amb una
cronologia i una selecció de les cartes més interessants. Una joia.
És ben cert allò que diuen que no podem estimar el
que no coneixem. Segurament la lectura comentada de “Manuel de Falla en la
Isla” activaria ment i cor i impuslaria accions divulgadores. Així ho esper.
Nati de Grado
Nati de Grado
No hay comentarios:
Publicar un comentario