La bibliotecària de capçalera

 És com el metge de família. Quina illusió quan he arribat avui diguent que m'havia encantat "la distancia que nos separa" i que  m'agradava tant que no el volia acabar....

 Es diuen coses tant impressionants com :


Pag 24 Francesca siempre tiene la sensación de estar ligeramente en desventaja respecto a la relación entre sus dos hijas. Siempre le ha parecido muy privada, muy elíptica, incomprensible para ella


Pag 175 la maternidad es una cosa prescrita, clara. Esos nueve meses que se pasan con otro ser en las entrañas son un contrato no escrito, vitalicio que no se puede anular. Pero la paternidad es algo nebuloso, indefinido, que casi puede no ser nada, una mera célula con cola disparada al vacío



Idò, ja m'havia preparat aquesta selecció... "Ventres de paper"  primera obra de na laia Asso, m'ha fet tenir present a na Werquille i els seus papis.




No hay comentarios: