15 junio 2012

Exposició Coll Bardolet

Avui hem fet una de les activitats més interesssants d'aquest curs. Na Barbara i jo amb els alumnes de 5è del col·legi Sant Felip Neri i els seus tutors. Tot i que no ens varen contractar pel programa escolar que havíem presentat i que hagués servit per acostar la figura del pintor a 150 alumnes cada matí, avui hem decidit fer aquest recorregut literari-musical, fent itinerari per les tres sales de la Misericòrdia, que replegen la seva extenssísima obra.
Al carrer les he saludat i recordat lo bé que ho vàrem passar el dia que admiraren l'obra d'en Tàpies. Ja dedins l'entrada les he presentat la figura del pintor davant el seu autoretrat, les he mostrat i regalat l'auca d'en Josep Obrador, perquè la repassassin a l'aula... i davant del busto, quan jo les parlava de la importància del pintor enamorat de la natura i de la cultura, na Barbara, d'amagatotis ha començat amb el vou-veri-vou, sonava el violí que omplia la Capella, ha estat emocionant... sentien el meu entusiasme parlant d'un personatge amb un alt grau de compromís amb la cultura d'acollida: amb el GOB, l'Obra Cultural, la UIB...
Hem fet el recorregut programat per davant de el quadre "Valldemossa" on jo he narrat Notxa el nin pintor de la Xina, i després ens hem assegut davall del quadre "La Cartoixa" situat i il·luminat de manera preferent... Amb un piano de butxaca he demanat pianista per acompañar a na Barbara amb les poloneses i mazurques i hem recitat en vers l'estància de Chopin a Mallorca...
Davant dels quadres de boleros i amb músiques de ballets ("Lago de los cisnes" de Txaikovsky i "Carmen" de Bizet) he narrat "Oliver es un nena" i després davant dels quadres abstractes i mentre s'ho miraven a través del caleidoscopi he intentat explicar-les que en la música, d'igual manera que en la pintura, també hi ha composicions on pareix que el tema que s'explica s'enten de manera fàcil , amb la primavera de Vivaldi on pareix que els arbres s'estiren i els ocells canten... però que els compositors actuals com Joan Valent, descriuen les estacions des d' estils més abstractes, i ha estat preciós el contrast de les dues maneres d'interpretar les estacions....
Dins el pis de dalt, hem conseguit que ens engegassin la tele, un vídeo preciós, resum de la seva vida i obra i hem pogut xafardejar les vitrines... Na Barbara ha posat la guinda tocant les partitures de l'armari... i els alumnes han completat la seva participació lleguint els poemes d'aquells nins gironís que varen venir a Mallorca en viatge d'estudis l'any 80 i varen visitar al pintor a l'exposició de la Llotja. Ho conten en redaccions i poemes en un llibre editat a Palma i que per sort, jo tenia al meu prestatge de llibres escrits per infants... té un pròleg preciós de Janer Manila, molt amic, estudiós i gran admirador de l'obra del pintor.
En baixar i abans d'acomiadar-mos, davant de "Paisatges" hem tengut el darrer record pels nostres poetes que igual que Coll Bardolet han estimat els arbres com ésser importants i vius: Costa i Llobera amb el pi de Formentor, Pons i Gallarza amb l'olivera mallorquina i Mª Antònia Salvà amb el pi ver...amb les músiques dels compositors mallorquins Bernat Pomar, Antoni Torrandell... després han firmat al llibre d'honor i hem fet fotos del grup davant el busto del que a partir d'avui, s'ha convertit en un personatge conegut i entranyable per ells. Un alumne s'en torna demà cap a seu pais Bolivia, estic segura que sempre recordarà aquest darrer dia d'escola a Palma.
Jo havia convidat a les autoritats presents el dia de la inauguració de l'exposició, però no ha vengut ningú: ni de la Fundació CB, ni del Consell, ni de l'Ajuntament de Palma, ni del Govern... Llàstima, ja que fa uns mesos la comissió havia rebut la nostra proposta teòrica i el pressupost, ara m'hagués encantat que haguéssin vist el desenvolupament de l'activitat i el comportament de l'alumnat, el clima de sensibilitat conseguit... Tampoc ha acudit ningú dels convidats d'altres col·lectius: biblioteques o centres d' ensenyament, ni cap professor en atur, ni fans dels pares/mares de les meves sessions contacontes... sort que els profes, na Resu i en Joan, han fet alguna foto i explicaràn bé als seus companys del col·legi la importància d'aquesta l'exposició extraordinària, perquè al manco passin a visitar-la... aquests matins, mentre he preparat l'itinerari, només m'he trobat amb un visitant... i la tele apagada. El jove que cuida l'exposició em va dir que ell no sabia res que hagués un audiovisual, però avui, en sentir el violí, ha deixat la cadira i el seu ordinador per venir a prestar atenció uns moments.
És possible que quan l’exposició vagi a la part forana, algú trobi els recursos i tengui la sensibilitat per convidar-mos a repetir l'experiència... qui sap! sempre ho podrem oferir als escolars de Valldemossa.

No hay comentarios: