28 junio 2013

Darrer Sant Joan: Vint anys de L'any Miró

Des dels meus primers contacontes i tallers del  tema Miró han passat just 20 anys.
Aquest Sant Joan vaig oferir la meva col·laboració gratuita  a la Bibioteca de la Fundació amb la mateixa il·lusió de sempre i aquesta vegada amb repertori multicultural i instruments del món... acorde al tema d'enguany i a la proposta plàstica de Vozniak, a la mateixa estora màgica que encara, desprenia molta llana... no volia presumir i no vaig dur els llibres construïts amb tants d'escolars a l'any 93 però pensava que trobaria a la part infantil de la biblioteca els que varen quedar en depòsit, idò, no  hi eren, es veu els han canviat de lloc -esper no les hagin tirat...- i tot el personal nou no tenia ni idea de la seva existència.... Passa moltes vegades. No seria greu si el que es fa després, és encara més creatiu, més ric, més interessant i vistós, no defens que s'hagi de viure de rendes o repetir el que funciona però el resultat dels tallers plàstics dels infants que vaig veure enguany, em vàrem semblar més que mediocres, varen confirmar la meva idea de  que "cada vegada  tenim més informació, sabem com s'han de fer les coses, tot està escrit, mesurat, pero cada vegada treballam amb menys exigència, tot val, total és per nins....  serviria per una activitat d'aula o per una sessió d'esplai amb monitors amb poca formació artística, però no per resultat  d' una proposta de la fundació Miró o del Guggenheim, la veritat  jo esperava més....
Recuper aquí la meva aportació del 93
I pels que no vàreu poder participar,les pintures coloristes de Wozniak:

1 comentario:

Antoni Rubio dijo...

Molt d'acord, Nati. Tristament vivim en un país on ser mediocre és "guai". Si ets mediocre tens molts amics mediocres que aplaudeixen que no tenguis idea de cultura, que siguis maleducat, malparlat, etc. Si ets mediocre probablement acabaràs sent un antidisturbis que obre el cap a la gent que se manifesta pacíficament, o potser un polític que se forra a costa de trepitjar un poble. Vivim en un país on ser mediocre és sinònim de ser un triomfador, qui vol ser un cultureta en un país on la gent te margina si fas les coses bé?