Vaig convocar la " Trobada de Dones Savies", d'aquest mes a la terrassa de casa nostra, on els concerts de na Barbara Walus sempre tenen boníssima acollida. Con que del grup només podien assistir cinc, vaig convidar a un bon grapat de dones a les que estava segura captivaria el tema: lectura d'aquestes pincellades que amb tanta agudesa ha escrit Galeano sobre un bon grapat de dones, gràcies a les quals hem aconseguit apropar'ns cap a la igualtat: escriptores, exclaves, artistes, mares de família, científiques, sufragistes... totes amb una biografia extraordinària al darrera que fa ganes redescobrir.
Però encara més interessant va resultar la velada posterior -sopar inclòs- de les 16 que ens vàrem plegar, cada una amb la seva història i la commoció general al sentir com una del grup, explicava que havia anat a cercar un nin en adopció al seu país, després d'agotar la via de la reproducció assistida sense èxit, i en tornar a casa seva, amb el fill, després dels difícils mesos de gestions, contactes, etc. el seu marit mallorquí va fer la maleta perquè no se sentia capaç de ser padre... a l'alegria de ser mare se l'ha aferrat la por d'encarar el projecte en solitari. Va ser fantàstic per a totes, poder parlar del tema des de diversos punts de vista i criteris professionals, i per a ella. trobar un foro de sensibilitat i informació adequat que l'intentava recolçar els apectes més positius de la situació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario