Crònica del dia a dia

Ahir horabaixa me vaig aturar a nedar a la platja de l’Arenal a l’altura del balneari 12. En haver de partir, vaig passar per la dutxa, n’hi ha dues, magnífiques, amb una plataforma de fusta, junt al passeig.
Dos infants, nin i nina ambdós rossíssims i menors de 7 anys jugaven amb els polsadors de l’aigua pitjant contínuament.
En veure que jo esperava, varen passar a ocupar una dutxa i jo l’altra. Vaig aprofitar per dir-los, en anglès, que a Mallorca l’aigua és limitada … per la cara que feien,  no em varen entendre però vaig veure que rebien el meu retret i es varen retirar a una distància d’uns  6 metres,  a prop dels seus pares que des de la cafeteria no varen presenciar l’escena perquè hi havia una mampara lateral. Vigilaven que jo partís per tornar. Era qüestió d’orgull i vaig aguantar un quartet d’hora, ja que no vaig tenir la fortalesa d’intentar explicar-los per signes als adults responsables que ni tan sols vigilaven als seus infants…  Usuaris de la platja acudien a les dutxes, tothom gastava una dosi d’aigua i els nins quan es varen cansar, varen iniciar altres jocs. Llavors vaig partir.

Igual que enguany l’ajuntament de Palma ha posat grans pòsters als poliesportius “No malgastes el agua/No tudis l’aigua”…. ¿No es podria recordar a tota la ciutadania i visitants de les platges que l’aigua és un bé escàs i molt valuós? Amb rètols similars a “La dutxa és un regal, gaudeix però no abusis, o “Aprofita aquest regal amb moderació, som moltíssims els que ho agrairem ” o altres propostes.
Em deman  com és que per publicitat tenim tantes frases creatives i pel medi ambient tot és redueix a “prohibit tirar escombraries”.

Trista com estava per la situació viscuda i acalorada per l’espera,  vaig agafar la bici disposada a completar la meva hora de natació a Son Hugo, encara assabentada de què la piscina externa aquest estiu no funciona. En arribar a la porta hi havia un avís de l’activitat del 24 que ens deixa als usuaris fora d’ horari de bany degut als campionats. No vaig veure que dedins als laterals, dos avisos més informaven de què tampoc ahir (eren les 18h) la piscina estava disponible, o sigui que em vaig canviar i dutxar per accedir al recinte inútilment.

Tres joves de WWF em varen demanar a la sortida,  si tenia uns minuts per explicar-me sobre la seva associació, les vaig comunicar que tot i que ara no som sòcia (ja ho som del GOB i de Grenpeace) ho vaig ser dues desenes d’anys, des de 1971 quan encara ni sabíem pronunciar-lo en anglès i a España funcionava amb el nom de ADENA. Ells insistien en què em tornàs a fer sòcia (de quota), sense ser sensibles a altres oferiments meus, com aprofitar el meu ofici de contacontes per algun event de sensibilització. No és nou, ja m’ha passat amb Amnistía i amb Unicef (ONGs on som sòcia), quan em criden per veure si puc pujar l’aportació econòmica i jo de contraoferta els ofereixo gratuïtament la meva aportació professional, no demostren cap interès. Com que no està prevista aquesta aportació en “espècies”, ni prenen  nota. Quina tudadissa!!

No estic empadronada a Palma, i tot i que puc fer propostes als “Pressuposts Participatius”, no puc votar després … un altre desavantatge de ser marratxinera. Ahir en veure al Fb d’Aligi Molina, que demanava votació per dues propostes concretes  vaig reconèixer amb alegria (per què hauria de negar-ho?) que una era meva, la que fa referència al programa d’activitats gratuïtes  de cap de setmana per a famílies. Recordem que no és inventat i que el programa “Viure i Créixer” impulsat des de l’ajuntament de Palma fa uns 10 anys, va tenir premis Nacionals.

Em va fer il·lusió, tot i que som escèptica: l’any anterior, entre les 20 propostes triades  aprovades i editades, una , la 16 era meva “NETEJA: Més contenidors als Parcs de les Estacions i Can Pere Antoni. Campanya de sensibilització ciutadana” adjudicada amb un pressupost aproximat de 20.000 €
Però la SITUACIÓ UN ANY MES TARD SEGUEIX ABSOLUTAMENT IGUAL EN ELS DOS PUNTS, amb les papereres insuficients i tot escampat pels voltants. ¿Tan difícil és instal·lar un contenidor de rodes amb una llegenda de “GRÀCIES PER AJUDAR-MOS A MANTENIR NET AQUEST ESPAI QUE ENS AGRADA TANT”? Mentre es resol un projecte de disseny que és mengi els vint mil euros?

Dubte raonable: Cas de que sortís triada la meva proposta de programar teatre, corals, mim, rutes ciclistes, contacontes, jocs a les platges i obrir els museus i biblioteques els caps de setmana… tendran temps de posar-ho en marxa dins el que queda de legislatura? Ho dubto... Sempre ens quedarà el magnífic carrusel a pedals i el muntatge de jocs reciclats com exemple ecològic i divertit, que només haurien de traslladar des de Costitx on viu el seu creador, a tots els barris, places o patis d’escola que potser, un dia, veurem oberts a la ciutadania. Com veis tot i que som pessimista (quina persona informada i conscient no ho és?) encara estic esperançada, ( com diria Mayor Oreja). I a més sempre ens queda la paraula. Gràcies Blas de Otero pel teu testament poètic.





No hay comentarios: