12 junio 2017

Escriure per ordenar el malestar

QUINA MISÈRIA, QUINA VERGONYA
Si no trobam solució a aquestes petites coses... què farem amb les grosses?

-    El dissabte passat vàrem tenir la novena sessió del Club de lectura de la Biblioteca Municipal de Son Gotleu, amb els comentaris a “Sueños en el umbral, de Fátima Mernissi” que va coordinar na Malika Kathir, tot un luxe! i hem tancat el curs.
 Amb patiment, el bibliotecari ens informà que malgrat hem complert totes les condicions pactades quan es va crear l’activitat, de mantenir un número de sessions i  número d’usuaris  participants, no ha aconseguit el petitíssim pressupost que fa falta per què la gent que hi assisteix no hagi de comprar els llibres i uns  poquets exemplars  de cada obra triada, siguin assumits per la biblioteca. Quina sensació de vergonya, ni l’empresa gestora, ni l’ajuntament de Ciutat han sabut estar a l’altura. Uns per altres. He fet una proposta personal que la gent no ha consentit en acceptar, o sigui que de moment seguim igual, qui vol compra el llibre i el passa a qui no el vulgui/pugui comprar… ¿Com és que sempre passa igual i no es troben unes “despeses menors” i  s’acaben arraconant els projectes minúsculs que donen contingut i sentit a l’existència de les institucions ? Fa empagueir! Tots els clubs de lectura que conec a la península ( i parl de més d’un centenar) faciliten i després guarden o intercanvien amb altres biblioteques  que tenen Clubs… em deman si això ho sap el Regidor de Cultura, i si tots els regidors tenen dades de les coses “diàries i petites”…

- El regidor de mobilitat en contesta, quan li record que fa més d’un any vàrem fer el llistat de les bibilioteques municipals que no tenen a la porta (ni en un ràdio de 200m) unes barres per fermar les bicicletes…:
 Primer, que no  hi havia pressupost, després que faltava el material i ara que està disponible diu que el tècnic que ha de donar l’ordre a la brigada, està de baixa de llarga durada. No em puc creure que una decisió que sembla tan senzilla depengui imprescindiblement d’algú que està de baixa….tan preocupada vaig quedar que  l’horabaixa, al concert del Casal Balaguer li vaig comentar al Batle, que seia dues cadires davant jo…. Més del mateix, que no poden contractar ningú, però algú haurà de fer que les coses funcionin dic jo, “mai moren batles” diu una dita mallorquina. Sempre havia sentit que no hi ha ningú insubstituïble. Idò.

-I per continuar el cap de setmana de reflexió, ¿per què als ciutadans no se’ns explica res, no se’ns escolta?, ho tenim difícil per entendre i per defensar la gestió municipal encara que ens esforcem, algunes mostres:
*  avui a la sortida de bicis que he fet amb el grup de l’AAVV Tramuntana, de Can Capiscol a Son Sardina, constatar, que ha estat una ruta de fems escampats, plàstics i cartons de tota mida i colors que ens han amargat el paisatge. Penós, com estan les rodalies de Palma. Crec que en cotxe (desplaçament de la immensa majoria no s’aprecia tant. Caminant i/o en bici el panorama és desolador.
* De què serviran ara els contenidors nous? Si no va acompanyada d’una campanya que arribi al ciutadà és una inversió quasi inútil. Tornant per Son Oliva, els contenidors nous (devora l’escoleta) avui ja feien pudor, igual que els vells. Alguns dels que han retirat estaven romputs, però d’altres no hagués estat abastament netejar-los?.
*  El poliesportiu de Son Hugo, té un problema i les piscines perden aigua. Per què no se explica, quanta? Ha baixat un pam en un any… Quin perill hi  ha per fer-la servir aquest estiu, ja que fins la tardor pareix que no començaran la reparació? El sumum de l’ absurd és que no tenim piscines exteriors, però tenim SOCORRISTA, quan he demanat una explicació al taulell,  m’han dit que era per si alguna de les persones que prenen el sol (avui diumenge a les 13.30h havia dues persones) els pega una  deshidratació o algú que faci exercici sofreix una lipotímia... Quina atenció professional!, ja que ens obliguen les normes a estar tan ben cuidats,  per què no s’envia una circular als usuaris per recordar lo preciós que és el recinte de Son Hugo, per anar a dinar en família  amb el super-luxe de socorrista? Es pot nedar a la piscina coberta i sortir després…. I pens, quina desproporció de mitjans, en la platja del Portixol no tenim socorrista i hi nedam 200 persones de mitjana….i aquí,  si un nin cau no pot anar a que li posin mercromina els socorristes de dedins?? Serà la normativa, que per cert ja sé que sempre existeix, només que a vegades s’aplica estrictament i altres es mira cap una altra banda, perquè l’ordenança prohibeix circular en bici per voravies  i  tots patim els ciclistes egoistes i temeraris que hi circulen, molestant a peatons i els posen en perill de patir un accident.
* Quan tornava cap a casa pensava, “és estrany que l’assentament-cabina-diseny del Parc de les Estacions no hagi tengut efecte cridada amb l’atractiu que té el lloc i el personatge...”  no m’ho podia creure el dia que vaig saber (per la regidora de medi ambient) que a més d’estar instal·lat allà des de fa més d’un any,  també dorm, tranquil sense que ningú le pugui molestar a un parc que tanca les portes al públic en horari nocturn... trob que el podrien nomenar vigilant o algun càrrec, ha demostrar tenir bon gust i ser net cosa cada vegada menys freqüent, jo votaria per legalitzar la seva situació dins el parc.
 Això sí, respecte al tema del contenidor per sustituir la paperera insuficient davant els tobogans, proposta triada entre les vint més votades des dels primers pressupostos participatius  (crec que era la proposta 16) encara no s’ha posat en marxa.,, ho estaran disenyant, igual que les caixes biblios a les parades de bus anunciades tantes vegades des de que telefònica ens va destruir el primer intent....

 Tot arribarà, diuen els  més optimistes! No sé si ho veurem, diuen els més majors. A mig camí i descartat l’optimisme només ens queda l’esperança o com va dir un pacient al meu germà metge:

- Porque doctor, verdad que lo último que se pierde en la vida es la experiencia?

-“Pues sí, verdaderamente” , contestà ell, i en prengué nota per poder-nos-ho contar.


No hay comentarios: