QUINA MISÈRIA, QUINA VERGONYA
Si no trobam solució a aquestes petites coses...
què farem amb les grosses?
- El dissabte passat vàrem tenir la novena
sessió del Club de lectura de la Biblioteca MunicipalSon Gotleu ,
amb els comentaris a “Sueños en el umbral, de Fátima Mernissi” que va
coordinar na Malika Kathir, tot un luxe! i hem tancat el curs.
Amb patiment, el bibliotecari ens
informà que malgrat hem complert totes les condicions pactades quan es va crear
l’activitat, de mantenir un número de sessions i número d’usuaris participants, no ha aconseguit el petitíssim
pressupost que fa falta per què la gent que hi assisteix no hagi de comprar els
llibres i uns poquets exemplars de cada obra triada, siguin assumits per la biblioteca. Quina
sensació de vergonya, ni l’empresa gestora, ni l’ajuntament de Ciutat han sabut
estar a l’altura. Uns per altres. He fet una proposta personal que la gent no
ha consentit en acceptar, o sigui que de moment seguim igual, qui vol compra el
llibre i el passa a qui no el vulgui/pugui comprar… ¿Com és que sempre passa
igual i no es troben unes “despeses menors” i
s’acaben arraconant els projectes minúsculs que donen contingut i sentit
a l’existència de les institucions ? Fa empagueir! Tots els clubs de lectura
que conec a la península ( i parl de més d’un centenar) faciliten i després
guarden o intercanvien amb altres biblioteques
que tenen Clubs… em deman si això ho sap el Regidor de Cultura, i si
tots els regidors tenen dades de les coses “diàries i petites”…
- El regidor de mobilitat en contesta, quan li
record que fa més d’un any vàrem fer el llistat de les bibilioteques municipals que no tenen a la porta (ni en un ràdio de
200m) unes barres per fermar les bicicletes…:
Primer, que
no hi havia pressupost, després que faltava
el material i ara que està disponible diu que el tècnic que ha de donar l’ordre
a la brigada, està de baixa de llarga durada. No em puc creure que una decisió que
sembla tan senzilla depengui imprescindiblement d’algú que està de baixa….tan
preocupada vaig quedar que l’horabaixa,
al concert del Casal Balaguer li vaig comentar al Batle, que seia dues cadires
davant jo…. Més del mateix, que no poden contractar ningú, però algú haurà de
fer que les coses funcionin dic jo, “mai moren batles” diu una dita mallorquina.
Sempre havia sentit que no hi ha ningú insubstituïble. Idò.
-I per continuar el cap de setmana de reflexió, ¿per què als ciutadans no se’ns explica
res, no se’ns escolta?, ho tenim difícil per entendre i per defensar la
gestió municipal encara que ens esforcem, algunes mostres:
* avui a la
sortida de bicis que he fet amb el grup de l’AAVV Tramuntana, de Can Capiscol a Son Sardina, constatar, que
ha estat una ruta de fems escampats, plàstics i cartons de tota mida i
colors que ens han amargat el paisatge. Penós, com estan les rodalies de Palma.
Crec que en cotxe (desplaçament de la immensa majoria no s’aprecia tant.
Caminant i/o en bici el panorama és desolador.
* De què
serviran ara els contenidors nous? Si no va acompanyada d’una campanya que
arribi al ciutadà és una inversió quasi inútil. Tornant per Son Oliva , els contenidors
nous (devora l’escoleta) avui ja feien pudor, igual que els vells. Alguns dels
que han retirat estaven romputs, però d’altres no hagués estat abastament netejar-los?.
* El
poliesportiu de Son Hugo, té un problema i les piscines perden aigua. Per què
no se explica, quanta? Ha baixat un pam en un any… Quin perill hi ha per fer-la
servir aquest estiu, ja que fins la tardor pareix que no començaran la
reparació? El sumum de l’ absurd és que no tenim piscines exteriors, però
tenim SOCORRISTA, quan he demanat una explicació al taulell, m’han dit que era per si alguna de les
persones que prenen el sol (avui diumenge a les 13.30h havia dues persones) els
pega una deshidratació o algú que faci
exercici sofreix una lipotímia... Quina atenció professional!, ja que ens
obliguen les normes a estar tan ben cuidats,
per què no s’envia una circular als usuaris per recordar lo preciós que
és el recinte de Son Hugo, per anar a dinar en família amb el super-luxe de socorrista? Es pot nedar
a la piscina coberta i sortir després…. I pens, quina desproporció de mitjans,
en la platja del Portixol no tenim socorrista i hi nedam 200 persones de
mitjana….i aquí, si un nin cau no pot anar
a que li posin mercromina els socorristes de dedins?? Serà la normativa, que
per cert ja sé que sempre existeix, només que a vegades s’aplica estrictament i
altres es mira cap una altra banda, perquè l’ordenança prohibeix circular en
bici per voravies i tots patim els ciclistes egoistes i temeraris
que hi circulen, molestant a peatons i els posen en perill de patir un
accident.
* Quan tornava cap a casa pensava, “és estrany que
l’assentament-cabina-diseny del Parc de les Estacions no hagi tengut efecte
cridada amb l’atractiu que té el lloc i el personatge...” no m’ho podia creure el dia que vaig saber
(per la regidora de medi ambient) que a més d’estar instal·lat allà des de fa
més d’un any, també dorm, tranquil
sense que ningú le pugui molestar a un parc que tanca les portes al públic en
horari nocturn... trob que el podrien nomenar vigilant o algun càrrec, ha demostrar
tenir bon gust i ser net cosa cada vegada menys freqüent, jo votaria per
legalitzar la seva situació dins el parc.
Això sí, respecte
al tema del contenidor per sustituir la paperera insuficient davant els tobogans, proposta triada entre les vint més votades des dels primers pressupostos
participatius (crec que era la proposta
16) encara no s’ha posat en marxa.,, ho
estaran disenyant, igual que les caixes biblios a les parades de bus anunciades
tantes vegades des de que telefònica ens va destruir el primer intent....
Tot
arribarà, diuen els més optimistes! No
sé si ho veurem, diuen els més majors. A mig camí i descartat l’optimisme només
ens queda l’esperança o com va dir un pacient al meu germà metge:
- Porque doctor, verdad que lo último que se pierde en la vida es la
experiencia?
-“Pues sí, verdaderamente” , contestà ell, i en prengué nota per
poder-nos-ho contar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario