Sentir-se d'una comunitat requereix no tan sols conéixer la seva història i menjar les elaboracions culinàries, que és el més habitual i el més ràpid d'aprendre....
Jo defens què, participar és parlar una llengua que no era teva, ballar, cantar, sonar els instruments carregats de tradició... o ser membre actiu d'alguna associació... interioritzar els trets d'una cultura aprendida i no rebuda de regal, com és la que reps, coneixes i estimes, pel fet de néixer al lloc dels teus avanpassats...per herència.
Una formació que requereix esforç, forma el pilar d'una cultura estimada i molt valorada per un mateix i també per l'entorn que totd'una passa a valorar-te com un dels seus.
És un tresor: tenir doble regionalitat és una riquesa fantàstica. Em sent càntabra per dret. Em sent mallorquina per adopció..
Jo defens què, participar és parlar una llengua que no era teva, ballar, cantar, sonar els instruments carregats de tradició... o ser membre actiu d'alguna associació... interioritzar els trets d'una cultura aprendida i no rebuda de regal, com és la que reps, coneixes i estimes, pel fet de néixer al lloc dels teus avanpassats...per herència.
Una formació que requereix esforç, forma el pilar d'una cultura estimada i molt valorada per un mateix i també per l'entorn que totd'una passa a valorar-te com un dels seus.
És un tresor: tenir doble regionalitat és una riquesa fantàstica. Em sent càntabra per dret. Em sent mallorquina per adopció..
 |
Gràcies companys de l'escola de xeremiers de Marratxí per deixar-me acompanyar-vos malgrat encara no tengui el nivell adequat... Ho he passat beníssim, al Pont d'Inca, a Sa Cabaneta, al Pla, a cas Capità.... per totes les places he trobat gent coneguda i estimada ... l'any qui vé, per Sant Antoni , segur que ja ho faré un poc millor.
1 comentario:
Nati,
Estàs per totes bandes, o quasi i fent de tot, o quasi.
Quina vitalitat!
Publicar un comentario