Mostrando entradas con la etiqueta art. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta art. Mostrar todas las entradas

El cine para mi: mi cine

Desde hace más de 30 años, cuando mi sobrino Jesús me ayudó a hacer una base de datos en mi Mac, ficho y valoro las películas que veo. Fundamentalmente las vistas en  pantalla grande. Y también las que tengo, y en qué formato y si están en mi filmoteca o en alguna de las bibliotecas que frecuento. Si un momento de mi vida tuviera que hacer un reposo, visionaré mis 100 mejores, esas a las que un día di 4 estrellas.

 El cine  me entusiasmó desde niña, como a tantos de mi generación, la ilusión de ir, de esperar, el ambiente previo, los  momentos sin luz, la comodidad de las butacas.... y después la historia, el argumento. El sonido envolvente.
Y luego, en mi familia "las contábamos"... como me entusiasmo cuando descubrí la novelita del chileno Rivera Letelier "La contadora de películas" donde en un poblado minero del desierto de Atacama, cuya  única distracción para la comunidad es el cine, una familia humilde paga la entrada para uno solo de sus miembros, el que mejor sepa contar después la película.... 

De joven fui  entusiasta usuaria y cofundadora de  varios cine clubs - incluido el infantil, el Cine Club Kiwi, nacido como filial del universitario cine club Caminos, en horario matinal de domingo y sin el frío nocturno, ni por supuesto el tabaco (que tiempos!  se fumaba hasta en el cine), ni petaca de coñac...  pero el más emblemático, el primero, fue el cine-club La Rueda.... después fui usuaria de las dos salas de Arte y Ensayo que había en mi ciudad. Y siempre supe más de los directores que de los actores protagonistas. Y leía Cahiers du Cinéma i más tarde Cinemanía.

Como íbamos a imaginarnos que podríamos ver el cine en casa?, en la televisión o en una pared blanca.
Pero con todo, nada es igualable a ir al cine de verdad, ese que te absorbe todas tus preocupaciones durante dos horas y te hace sentir/ vivir otra realidad. Agradezco a los cineastas, más si cabe que a otros artistas, que nos hagan partícipes de su obra, y que además de hacernos reflexionar, a veces  sean capaces de vendernos felicidad. De regalarnos algo que, como dice mi hermano cinéfilo "nos hace sentir que somos mejores personas  que cuando entramos"...



Estos días hay una cartelera de lujo, se proyectan "El extranjero" "la Nouvelle Vague", "Los domingos" "Valor sentimental" "Father, mother..." pero sobre todo está Rondallas, con una vitalidad desbordante, con una emocionante música de  gaitas, con un argumento creíble y con ese humor inteligente que caracteriza a Sánchez Arévalo.
Una joya de película, "para todos los públicos", no así las otras aquí citadas, que a mí me han hecho disfrutar muchísimo, pero que no son  para invitar hasta a esos que dicen que "nunca van al cine".... RONDALLAS si, no he oído a nadie que no le haya ENTUSIASMADO

Arte y longevidad

 


Suerte que justo ha estado Mari Carmen en la Argentina y me ha traído esta publicación de mi prima Carmen, admiro el rigor con el que ha trabajado sobre el tema de arte y tercera edad. Lo he leído con atención y con cariño, tomando notas sobre las pinturas elegidas de Velázquez, Tiziano, Caravaggio, Durero, Leonardo o Goya… algunas superconocidas y otras para mi novedosas, como “El viejo guitarrista ciego” de Picasso, “Mujer” de Munch …  algunas muy impactantes como “Susana y los viejos” de Guido Reni o “Viejo al desnudo” de Mariano Fortuny.

Sé que són de su colección de artículos de la Revista 65 y más. Miraré si hay otros estudios de retratos sobre las diferentes edades… solo he echado en falta la presencia de alguna PINTORA, todo el tiempo, mientras leía, pensando en María Blanchard y en Maruja Mallo que tantos retratos hicieron en su quehacer. Quizá no incluyó a ninguna porque piensa en un trabajo monográfico tipo “mujeres que pintan a mujeres de toda edad”…

Enhorabuena Carmen de Grado por continuar, incansable, en tu tarea de especialista.





Cinema


 Buena cartelera de cine esta semana... que privilegio asistir a estos estrenos:

primero vi la peli de Ken Loach "El viejo roble" sobre los sirios en Gran Bretaña, después la divertidísima -para mi que soy cántabra- "Ocho apellidos marroquies" que esta vez no es de Martínez Lázaro sino de Alvaro Fdez Armero... pero del mismo estilo, tópica y tierna, me reí en voz alta...

no pude resistirme a la película de Bayona sobre los jóvenes uruguayos en el trágico accidente de los Andes cuando iban a Santiago de Chile a jugar un partido de rubby, no sé que esperaba que no hubiera visto en "Viven"o en los muchos reportajes de los supervivientes.... el caso es que ademas de sufrir y admirar su valentia, me deje engañar por la suplantación de La Cordillera de los Andes por Sierra Nevada.... y es que el cine es MILAGROSO...

 

y por fin la imprescindible "MAESTRO" de Bradley Cooper  para LOS AMANTES DE LA MÚSICA...un Bernstein histriónico y lleno de vida...


y eso que me queda pendiente la última de Isabel Coixet sobre el libro de Sara Mesa, la Anatomía de una caída, y el maestro que prometió el mar... uf! que bien, larga vida al cine en pantalla grande...

Lectura imprescindible

 Carlos del Amor, en este precioso libro, una vez más nos ofrece este regalo: hace dialogar a los treinta artistas pintores con los personajes retratados. el texto de Frida Kalho es excepcional y he descubierto con sorpresa a Battista Sforza, Dorothea Tanning, Zinaída Serebriakova, Suzy Solidor, Tamara de Lempicka, Alice Neel...

ideal para regalar aquien tenga sensibilidad o interes en el tema del arte...


Maria Lai

 Justo ahora que mi hermano se ha ido a Cerdeña, en Es Baluard, Museo de ARTE contemporáneo se ha inaugurado hoy la exposición 


de Maria Lai, tejiendo palabras. Emocionante! 

Activitats contacontes als Museus

Contar dins del Museus significa gaudir de les obres -pintura, escultura- mentres s'escolta les històries... Des de fa més de vint anys, he tengut ocasió de realitzar la meva activitat al Museu de Pollença, a la Fundació Miró, al Museo d'Art Espanyol Contemporani, a la Fundació Coll Bardolet, a Caixafòrum, a algunes Galeries d'Art... recordar i homenagear a Atilio Bover, a Tàpies, a Coll Bardolet, triar les obres de Gordillo, Miquel Barceló o Juan Navarro dins un marc ideal per a les meves narracions i per mostrar alguns dels llibres més preciosos del tema.
Ara m'han convidat al Museu Kristian Krekovic i com sempre m'ho he passat beníssim preparant la feina amb la documentació, fotos, estris i  llegendes del Perú i quin luxe! poder visionar les meves diapositives del Machu Pichu i poder mostrar els alumnes de l'escola de Karina a la vorera del Titicaca... i parlar de les dues hores de feina que fan abans d'assistir a l'escola... i tornar mirar com el còndor es du a Milú i a Tintin en aquella obra d'Hergé  "Tintín i el temple del sol" que als 25 anys de ser escrita,ens segueix impressionant.


Darrer Sant Joan: Vint anys de L'any Miró

Des dels meus primers contacontes i tallers del  tema Miró han passat just 20 anys.
Aquest Sant Joan vaig oferir la meva col·laboració gratuita  a la Bibioteca de la Fundació amb la mateixa il·lusió de sempre i aquesta vegada amb repertori multicultural i instruments del món... acorde al tema d'enguany i a la proposta plàstica de Vozniak, a la mateixa estora màgica que encara, desprenia molta llana... no volia presumir i no vaig dur els llibres construïts amb tants d'escolars a l'any 93 però pensava que trobaria a la part infantil de la biblioteca els que varen quedar en depòsit, idò, no  hi eren, es veu els han canviat de lloc -esper no les hagin tirat...- i tot el personal nou no tenia ni idea de la seva existència.... Passa moltes vegades. No seria greu si el que es fa després, és encara més creatiu, més ric, més interessant i vistós, no defens que s'hagi de viure de rendes o repetir el que funciona però el resultat dels tallers plàstics dels infants que vaig veure enguany, em vàrem semblar més que mediocres, varen confirmar la meva idea de  que "cada vegada  tenim més informació, sabem com s'han de fer les coses, tot està escrit, mesurat, pero cada vegada treballam amb menys exigència, tot val, total és per nins....  serviria per una activitat d'aula o per una sessió d'esplai amb monitors amb poca formació artística, però no per resultat  d' una proposta de la fundació Miró o del Guggenheim, la veritat  jo esperava més....
Recuper aquí la meva aportació del 93
I pels que no vàreu poder participar,les pintures coloristes de Wozniak:

Wozniak pels carrers de Ciutat

Vistoses les seves pintures a les nostres mans, en manifestació artística i silenciosa, fundida al final amb l'energia de la batucada.

I bonica aquesta presentació de fotos de na Natalia Martin, que a més de dur pancarta va fer aquesta feina de professional....

IV Muestra de artes escenicas fantásticas

La IV Muestra de Artes Fantásticas ha sido estupenda: malabares, teatro de calle, sombras chinescas, artilugios móviles para pasear a los peques, conciertos con copas de cristal…. Un derroche de alegría, color, creatividad. Muchísima participación, muy bien organizado a pesar de algunos cambios debidos a la lluvia, puntuales…. Ambiente que te hace sentir orgullo de ser ciudadano de aquí. Me he vuelto a sentir en mi ciudad, recorriendo a buen paso todos los escenarios, de la calle Alta a Pombo, a los Jardines, a Tantín, al centro cívico del Rio de la Pila, a Numancia… Enhorabuena a los organizadores.


He superado la tristeza que sentí al llegar a Santander y ver el comienzo de lo que parece que inevitablemente será el Centro Botín: Ganas de gritar sin voz y una lágrimina salada y silenciosa…

Un kilómetro de muro, muralla, que aleja al ciudadano del mar impidiéndole siquiera ver, calibrar el desastre. Aquel paseo que discurría junto a la Estación Marítima, bajo pérgola con pececillos en la zona de estanque, con piedritas y plantas… hoy convertido en basurero, sin agua, sin vida, sólo latas de cocacola y cerveza. Sórdido y triste, mientras la gente –paseadora de convicción- sigue transitando, cada cual en sus pensamientos….

Gracias que del embarcadero a Puerto Chico, todo permanece, como siempre y como nunca, los pilones cutres de los muelles, con mejillones como toda la vida, la luz gris de día otoñal, la bahía plácida y las montañas de Cabarga, el Pico Solares, testigos mudos del intento de cambiar un paisaje suficientemente bello.



.

Exposició Coll Bardolet

Avui hem fet una de les activitats més interesssants d'aquest curs. Na Barbara i jo amb els alumnes de 5è del col·legi Sant Felip Neri i els seus tutors. Tot i que no ens varen contractar pel programa escolar que havíem presentat i que hagués servit per acostar la figura del pintor a 150 alumnes cada matí, avui hem decidit fer aquest recorregut literari-musical, fent itinerari per les tres sales de la Misericòrdia, que replegen la seva extenssísima obra.
Al carrer les he saludat i recordat lo bé que ho vàrem passar el dia que admiraren l'obra d'en Tàpies. Ja dedins l'entrada les he presentat la figura del pintor davant el seu autoretrat, les he mostrat i regalat l'auca d'en Josep Obrador, perquè la repassassin a l'aula... i davant del busto, quan jo les parlava de la importància del pintor enamorat de la natura i de la cultura, na Barbara, d'amagatotis ha començat amb el vou-veri-vou, sonava el violí que omplia la Capella, ha estat emocionant... sentien el meu entusiasme parlant d'un personatge amb un alt grau de compromís amb la cultura d'acollida: amb el GOB, l'Obra Cultural, la UIB...
Hem fet el recorregut programat per davant de el quadre "Valldemossa" on jo he narrat Notxa el nin pintor de la Xina, i després ens hem assegut davall del quadre "La Cartoixa" situat i il·luminat de manera preferent... Amb un piano de butxaca he demanat pianista per acompañar a na Barbara amb les poloneses i mazurques i hem recitat en vers l'estància de Chopin a Mallorca...
Davant dels quadres de boleros i amb músiques de ballets ("Lago de los cisnes" de Txaikovsky i "Carmen" de Bizet) he narrat "Oliver es un nena" i després davant dels quadres abstractes i mentre s'ho miraven a través del caleidoscopi he intentat explicar-les que en la música, d'igual manera que en la pintura, també hi ha composicions on pareix que el tema que s'explica s'enten de manera fàcil , amb la primavera de Vivaldi on pareix que els arbres s'estiren i els ocells canten... però que els compositors actuals com Joan Valent, descriuen les estacions des d' estils més abstractes, i ha estat preciós el contrast de les dues maneres d'interpretar les estacions....
Dins el pis de dalt, hem conseguit que ens engegassin la tele, un vídeo preciós, resum de la seva vida i obra i hem pogut xafardejar les vitrines... Na Barbara ha posat la guinda tocant les partitures de l'armari... i els alumnes han completat la seva participació lleguint els poemes d'aquells nins gironís que varen venir a Mallorca en viatge d'estudis l'any 80 i varen visitar al pintor a l'exposició de la Llotja. Ho conten en redaccions i poemes en un llibre editat a Palma i que per sort, jo tenia al meu prestatge de llibres escrits per infants... té un pròleg preciós de Janer Manila, molt amic, estudiós i gran admirador de l'obra del pintor.
En baixar i abans d'acomiadar-mos, davant de "Paisatges" hem tengut el darrer record pels nostres poetes que igual que Coll Bardolet han estimat els arbres com ésser importants i vius: Costa i Llobera amb el pi de Formentor, Pons i Gallarza amb l'olivera mallorquina i Mª Antònia Salvà amb el pi ver...amb les músiques dels compositors mallorquins Bernat Pomar, Antoni Torrandell... després han firmat al llibre d'honor i hem fet fotos del grup davant el busto del que a partir d'avui, s'ha convertit en un personatge conegut i entranyable per ells. Un alumne s'en torna demà cap a seu pais Bolivia, estic segura que sempre recordarà aquest darrer dia d'escola a Palma.
Jo havia convidat a les autoritats presents el dia de la inauguració de l'exposició, però no ha vengut ningú: ni de la Fundació CB, ni del Consell, ni de l'Ajuntament de Palma, ni del Govern... Llàstima, ja que fa uns mesos la comissió havia rebut la nostra proposta teòrica i el pressupost, ara m'hagués encantat que haguéssin vist el desenvolupament de l'activitat i el comportament de l'alumnat, el clima de sensibilitat conseguit... Tampoc ha acudit ningú dels convidats d'altres col·lectius: biblioteques o centres d' ensenyament, ni cap professor en atur, ni fans dels pares/mares de les meves sessions contacontes... sort que els profes, na Resu i en Joan, han fet alguna foto i explicaràn bé als seus companys del col·legi la importància d'aquesta l'exposició extraordinària, perquè al manco passin a visitar-la... aquests matins, mentre he preparat l'itinerari, només m'he trobat amb un visitant... i la tele apagada. El jove que cuida l'exposició em va dir que ell no sabia res que hagués un audiovisual, però avui, en sentir el violí, ha deixat la cadira i el seu ordinador per venir a prestar atenció uns moments.
És possible que quan l’exposició vagi a la part forana, algú trobi els recursos i tengui la sensibilitat per convidar-mos a repetir l'experiència... qui sap! sempre ho podrem oferir als escolars de Valldemossa.

Tàpies, in memoriam

Tenies 88 anys però semblaves etern. Adéu Tàpies tot i que mai t'aniràs del nostre entorn, ni la teva pintura ni la teva ideologia, gràcies pel teu exemple d'ètica i compromís.
http://youtu.be/wG-8g_8FEoE





Al matí he sortit amb els llibres que tenc d'en Tàpies dins una maleteta, el capell, l'harmònica i la carpeta que em vaig fer amb el seu poster dedicat a Miquel Martí i Pol, on guard els poemes d'aquest.





He visitat l'aula que millor treballa la plàstica, la classe de na Chari, al Col·legi Públic Camilo José Cela de Palma, on des de fa un munt d'anys, els alumnes de Tercer Cicle, pinten i pinten alhora que estudien les obres d'art.
Jo volia que m'ajudassim a donar forma al meu material per poder oferir aquesta setmana, una sessió d'homenatge a Tàpies per a escolars, però enguany, els deixebles són els de 5è i han començat el cicle fa poc, han triat el tema de quadres que tracten de música, encara no tenien informació de la mort del pintor, m'he hagut de conformar narrant "Bon dia, Sr Tàpies" i un que tenc de 1972, que es titula "El cuadro más bonito del mundo" on el protagonista, el seu fill Miquel d'uns sis anys, surt fotografiat...
També els he recordat que tenim quatre quadres d'en Tàpies al Museu d'Art Espanyol Contemporani a Ciutat, que és gratuït. A canvi de la meva aportació he fet unes fotos a l'exposició que tenen al hall, tot de quadres que versen sobre el tema "la lectura".






I just cercant materials a internet he trobat unes feines precioses d'alumnes d'educació infantil de l'Escola Miquel Martí i Pol, de Lliçà d'Amunt, que després de visitar la Fundació Tàpies han experimentat amb guix, arena, sorra, objectes... des d'aquí la meva enhorabona!


A L'endemà, al CP Miquel Porcel encara més emocionante, amb els nins i nines de 4t que havien sentit parlar de Miró, Picasso i Dali... però no d'en Tàpies.

I encara he fet l'activitat, cada dia més creativa, al CC N Senyora de la Consolació amb pisarra electrònica, per projectar els quadres, quin luxe!...ambels nins i nines de 5è. En acabar les vaig demanar a més de la signatura al meu llibre que em regalassin una paraula després de reflexionar... Amb el llistat que va resultar les vaig proposar que si les venia de gust i no per obligació,em fessin un relat i a l'endemà, voilà, quina sorpresa! era al meu correu.

I el darrer taller de la Setmana de la mort d'en Tàpies, mentre premsa i tv acaparen homenatges i actes de recordartori, jo vaig realitzar la meva senzilla aportació escolar al CP del Vivero, amb alumnes més joves, de 3r de Primària, igual d'emocionats de descobrir que la pintura no sempre expresa la realitat i que els pintors, des de que existeix la fotografia no estan "obligats" a perpetuar retrats i paisatges...que també es dediquen a expresar la tristeza, el dolor, la rabia icom no podia ser de una altra manera la esperança: Tàpies era un filòsof que amb la seva activitat diària ha derribat murs en un intent de liberar a l'home de toda banalitat.

I després d'una semana de feina, el diari "Ultima Hora" ha publicat això:

Escola de Ceràmica de Marratxí


Quina emoció!, les composicions d'en Francisco Sart interpretades per na Barbara Walus al violí, per acompanyar-me amb la lectura de "África, pequeño Chaka" un dels meus llibres preferits... l'alegria, la infància, la mort, la màgia, el color d'Àfrica... i quin públic silenciós i expectant... un gust.

La colección "de niños para niños"

Durante diez años, Karen, Comeca y una servidora hemos dedicado parte de nuestras vacaciones de verano y semana santa a organizar unos campamentos para la elaboración de estos preciosos libros sobre el patrimonio de Cantabria: "Santillana del Mar","Jubileo en Liébana","Descubriendo los pueblos de Arnuero",“Así se hizo Santander", “El Museo de Altamira”, “Liérganes XXI” "Paseando por Selaya","Descubriendo los pueblos de Arnuero”,“Valle del Nansa”... tan chulos quedaron los libros, que del Museo de los Dinosaurios en Asturias, nos contrataron para que realizáramos la actividad con sus escolares, la guía se tituló "Descubriendo el Muja" y aunque no editaron nuestros nombres en la portada, llevan el sello inconfundible de nuestro estilo, hay quién dice que nos repetimos... envidia cochina!