Enhorabuena a las creadoras

Aunque  creo que se grabó para el 8M del 2022, no lo he conocido hasta ahora...

 Las seis figuras están muy bien perfiladas y cada vez son más reconocidas, como Sofronisba Anguisola que yo descubrí a través de Ángeles Caso o la faceta informática de Hedy Lamarr que tuve que buscar en internet cuando embarqué en Balearia en el buque que lleva su nombre... Otra iniciativa para dar visibilidad a tanta mujer genial oculta en la historia.

AMOR AL ARTE

Siempre emociona leer una novela que sin dejar de enganchar por el argumento interesante y bien construido, parezca un ensayo por su rigor. Una novela que estimule a tomar notas e ir comprobando/ampliando datos, recordando lo que ya sabes o creías saber y descubriendo hechos de los que no tenias ni idea. Con “Amor al arte” de Tània Juste, he tenido presentes a mis amigas historiadoras del arte, profesoras en el apasionante oficio de comunicar sus saberes a los que quieren aprender. La autora nos presentó su obra en la librería Lluna, nos dijo que la había escrito simultáneamente en catalán y en castellano. Pienso que me hubiera gustado más conocerla después de haber leído su libro (o alguno de los anteriores, ahora los buscaré…) al igual que me suele gustar leer los prólogos cuando he terminado y no antes de comenzar una obra. Me gusta constatar las opiniones de otros cuando ya he tenido la mía digerida, y no que me canten las alabanzas (casi siempre los prólogos están hechos por personajes muy cercanos, admiradores del autor…) antes de tiempo. Aunque Tània es mucho más joven que yo, nos sitúa a la protagonista en los primeros 70, cuando también nosotros teníamos 20 años, así que el entorno social, político etc. del momento nos es completamente conocido, aquella efervescencia debida no solo a las circunstancias sino también a nuestras hormonas… todavía resultará mucho más cercano para los que vivieron i /o estudiaron en Barcelona. Con todo es muy próximo, el modelo de ciudad, las modas, los problemas de aquella década fueron comunes en todas las ciudades. Su actividad y su pasión llevan a la protagonista a descubrir y admirar a los artistas de principios de siglo XX, en Paris... como no podía ser de otra manera cuando se habla de pintura, y de su mano constatamos de nuevo los nombres de las grandes olvidadas, y reparamos desde ya, con la posibilidad que hoy tenemos de visionar todos los cuadros en el teléfono de nuestro bolsillo, la obra de Lluïsa Vidal, de Pepita Teixidor, de Marie Laurencin, de mi admiradísima compatriota Maria Blanchard… De las “consortes” de los grandes pintores, parejas de Delaunay, de Modiggliani… del final trágico de Jeanne Hébuterne, de las compañeras de Diego de Rivera anteriores a Frida, de la valentísima Angelina Beloff… de las muchas parejas de Pablo Picasso… Y me ha servido también para volver a buscar información y refrescar las “Cartas a un joven poeta” de Rilke, para descubrir que el gran Jean Cocteau además de escritor dibujaba admirablemente bien, para recordar a Hemingway y quitar el polvo a los libros que tenemos de él y que hace décadas no hojeamos… y de nuevo Juan Gris, y Picasso, el gran Picasso… Como un dios de la pintura que este verano ha ocupado el Centro Botín y que al pasar por Zaragoza volvimos a tener la estupenda oportunidad de ver casi todos los grabados de la Suit Volard…. Y no solo los dos que nos han acompañado en nuestra habitación del último otoño. Novela para disfrutar y para aprender. Para hablar de ella, para prestar a los amigos, para proponer en un club de lectura... y todo "por amor al arte".

Darrer trimestre

Trimestre de tancar curs... de festejar el " Dia Mundial de la Bicicleta" i de posar en marxa l'activitat escolar amb nom d'embarbussament "A la biblioteca en bicicleta", celebració d'un Sant Jordi on s'ha retut homenatge a Ramon Llull, de tenir l'orgull de participar al reconeixement de la tasca pedagògica de na Bet Abeyà, de gaudir d'un Born ple de llibres i presentacions, de tornar a estar present a la festa que el CP Jaume I de Palmanova fa cada any als padrins i padrines dels alumnes de 6è, oportunitat de dissenyar un contacontes per celebrar "El dia d'Europa", de col·laborar amb l'equip de Ses Milanes Escola al bosc, amb un contacontes-excursió des de Bunyola, d'assistir als concerts de primavera i aquesta vegada no quedar-me sense entrada per sentir la Simfònica que en comptes d'actuar a l'Almudaina va ocupar el Born, trimestre de sonades amb els xeremiers de la nostra escola i d'altres, de cantar amb la coral de Casa Cantàbria, de bicicletades i reunions, de formular moltes propostes al pressupost participatiu, oportunitat de ser presentadora de l'homenatge d'Aurora Picornell sota l'epígraf "dones canviant les illes...", trimestre ple d'activitat que es completarà per Sant Joan, tancant una altra primavera, un altre curs amb l'esperança de què un canvi de govern possibiliti que l'educació pugui esdevenir una eina de transformació...

Quina tristor! quan en haver de preparar l'activitat d'ahir, vaig rellegir "AURORA PICORNELL, escrits 1930-1936" recopilació de J. Quetglas i C. Calafat publicat amb motiu del seu Centenari (2012) i que vaig comprar el dia de la presentació... Idò, en cercar altres materials al catàleg bibliotecari de totes les Illes Balears, quina misèria cultural, ni rastre a les biblioteques de barri de Palma, ni a les de la Part Forana..... ni tan sols a la Biblioteca del Molinar....només apareixen TRES EXEMPLARS a tot Mallorca, un a can Sales, un a Cort i un a la Misericòrdia.... i per a la meva vergonya ni siquiera figura a la biblioteca del Casal de les Dones. Fa un any que tenim un altre govern a les instituciones.... m'agradaria tant que es notàs un canvi real a les biblioteques, que hi hagués un reconeixement a la seva funció, unes campanyes d'estimació per augmentar la seva utilització, que es creiessin de veritat que només l'educació i la cultura són les vertaderes transformadores d'una societat, que en superar aquesta crisi econòmica no hem d'aspirar a estar allà on estaven abans, sinó a situar-nos en un àngle on el que és col·lectiu sigui valorat i cuidat per tots, no tant sols com una obligació de corresponsabilitat sinó com feim espontàniament amb les coses que estimam...

Mentre, des d'aquí pos a disposició dels interessats el meu exemplar així com el llibre del historiador Xavier Terrasa que dedica un capítol i fotos a la segona república amb el títol "Así era el Molinar"

Em vaig atrevir a fer una cloenda "història contada, història que no està acabada i no partiré d'aquesta vetllada si les autoritats culturals no em fan la promesa de que aquest títols arribaran a les biblioteques de barri i de la part forana.".. xuleria per la meva part, perquè no vaig rebre unes paraules de compromís de ningú dels presents... al Regidor d'Igualtat (que mai s'escaquetja, tot s'ha de dir) li va caure l'aixoplug i la misió de traslladar la petició...

25- Novembre

Vint dones varen venir a l'activitat que na Barbara Walus i jo vàrem oferir des de la llibreria Lluna, com a contribució als actes d'aquesta Setmana del 25-N.

I no és que els homes no hi estassin convocats... em deman si és que Galeano els espanta amb les seves paraules precises, sempre coherents, sovint carregades d'ironia i d'humor intel·ligent?

Gràcies a totes les que hi vàreu assistir, amb la vostra tria de personatges i les vostres aportacions vàreu fer que aquesta activitat, preparada amb dedicació i carinyo, una vegada més,  resultàs única i enriquidora.

Gràcies a na Cati Porcel per triar a na Fàtima Mernissi, a na Marilén Medinas per recordar'ns les contradicciones d'haver estat educada a les teresianes, a na Nancy Matamoros per declamar amb sentiment les poesies de n'Alfonsina Storni i fer-nos cantar la composició que Ariel Ramírez, en el seu record, va crear per na Mercedes Sosa.... gràcies per donar-nos l'oportunitat de recordar a Violeta Parra, Isadora Duncan, Hildegarda de Bingen, Ada Byron, Josephina Baker i tantes  i tantes dones, gràcies a les quals la nostra vida ha estat més plena. Gràcies de cor, a na Montserrat Sobrevias i a na Conxa Vidal (que em va descobrir fa un quart de segle, el personatge fascinant de na Frida Kalho...),.
Els contacontes i els músics no són res sense l'escolta atenta del públic.